ALLEGRO MA NON TROPPO
Pep, ens vas malacostumar
TONI PADILLA |
Normalment, m’importa molt poc el que puguin dir en
roda de premsa els jugadors. Piqué ho va explicar a la perfecció en la
xerrada que va fer amb Joan Maria Pou: tal com va el periodisme, si
surts i dius el que penses et trobaràs atrapat en un remolí de merda que
et tacarà. És millor sortir i no dir gaire cosa. Conscient que formo
part del circ periodístic, no demanaré mai a un futbolista que sigui
valent en una roda de premsa. Si ho és, millor. Però d’ells n’espero que
juguin bé. I actitud.
Si jo fos futbolista, segurament mentiria o diria
tòpics. Per això m’importa molt poc si Xavi diu que el Barça va donar la
cara al Calderón quan el barcelonisme pensa el contrari. De Xavi
n’espero compromís, i això és indubtable jugui bé o jugui malament. En
el fons també m’importa poc el que va dir Martino, encara que admeto que
em va sorprendre el que va argumentar sobre Messi. Curiosament, l’única
cosa que m’interessa del que es va dir al Calderón la va dir Iniesta.
Li van preguntar si l’havia sorprès ser substituït. Va dir que “sí”.
Quina manera tan senzilla d’evidenciar el malestar intern d’un grup en
què ningú posa la feina fàcil a un tècnic que tampoc s’ha atrevit a ser
valent.
El Barça parla amb fets. El munt de rodes de premsa
de directius o jugadors que ens hem empassat en què es diuen coses que
després no es compleixen... Només cal recordar tot el que es va dir
després de la desfeta amb el Bayern. Potser ens va malacostumar
Guardiola, que parlava molt bé. Guardiola parlava de l’estil i ara el
barcelonisme sembla el poble d’Israel fugint d’Egipte, deixant-se guiar
per aquest “estil” sense tenir clar si l’estil és un conjunt de
manaments o un vedell d’or. Segons Guardiola, l’estil permet fer canvis,
innovar, arreglar. Com va fer contra el United. Al Barça l’estil, en
lloc d’alliberar, empresona.
El Barça ha perdut un llençol en cada bugada i ara
ja no pot ser campió europeu. Al Calderón no va ser un problema
d’actitud. Va ser un problema d’impotència, ja que els jugadors volien,
però ni podien ni sabien com fer-ho. Va ser una suma de factors. Si fos
per les paraules dels jugadors, el Barça encara seria el millor. Puc
entendre que a alguns els faci mal que el mateix dia el Bayern guanyés.
Però jo me n’alegro pel Pep i el seu cos tècnic. I mira que ens van
malacostumar, tant pel que deia com pel que feia. Per la seva manera
d’entendre l’estil. Per la seva manera de no relaxar-se. De no tenir-ne
mai prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada