LLIGA ALEMANYA 

Descobrim com ha guanyat la Bundesliga Pep Guardiola

Les claus de Pep Guardiola a la conquesta de la Bundesliga al comandament del Bayern Munic: adaptació, exigència, versatilitat i anàlisi

Així ha guanyat Pep Guardiola la Bundesliga | Foto: EFE

Martí Perarnau | 2014.03.27 | 00:00 h.

SPORT 

Pep Guardiola aixecarà per primera vegada el 'Silverware', el trofeu que simbolitza la victòria a la Bundesliga alemanya, un plat de 59 centímetres de diàmetre i 11 quilos de pes, i ho farà després d'acumular 25 victòries i dos empats en 27 jornades (mitjana de gols per partit: 2,9 a favor; 0,4 en contra). De la seva mà, el club muniquès polvoritza tots els rècords de la Bundesliga, es proclama campió en la data més precoç de la història i Pep compleix el seu gran objectiu de la temporada: sumar el títol de lliga, que en el seu historial personal significa el quart en cinc temporades com a entrenador en l'elit, el seu 17è títol en 23 competicions disputades.
A Munic, Guardiola va heretar un equip formidable que van anar construint de mica en mica Hoeness i Rummenigge, Van Gaal i Heynckes, i en nou mesos ho ha fet encara més formidable. Puc donar fe perquè l'entrenador català va acceptar la meva proposta de conèixer tots els secrets del seu treball i ha obert durant tota la temporada les portes del vestidor per mostrar, sense secrets, la feina diària de l'equip, el que adquirirà forma de llibre el setembre vinent .
La Bundesliga conquerida era el gran objectiu de Guardiola. Al cap ia la fi, tot i que el Bayern va guanyar la 2012-2013 amb 25 punts d'avantatge sobre el Borussia Dortmund, havia perdut les dues temporades anteriors davant el mateix rival amb 8 i 10 punts de desavantatge. No era, per tant, impensable que l'equip de Jürgen Klopp recuperés el comandament, i més quan el primer duel, la Supercopa alemanya, es va saldar amb triomf clar del Dortmund per 4-2. Aquella nit, Guardiola va jugar amb quatre davanters, va pecar d'atreviment i gosadia i aprendre que a Alemanya havia de ser molt caut. El domini del Bayern en el campionat alemany s'ha basat en quatre grans paràmetres.
Guardiola va necessitar un període d'adaptació: a la lliga alemanya i als seus propis jugadors. No només la derrota davant el Dortmund, sinó els primers enfrontaments del campionat li van ensenyar el veritable rostre del futbol germànic, el que va denominar "Contra-Bundesliga" en referència als formidables contraatacs que practiquen la majoria d'equips. Va prendre nota ràpidament, va buscar antídots adequats i aviat va dotar el Bayern eines tàctiques amb què protegir-se. En 27 partits només ha encaixat 13 gols, dels quals dos van ser obra dels seus defenses en pròpia porteria. Els rivals només han aconseguit batre onze vegades a Manuel Neuer.
Va fer més. Encara portava idees ben dissenyades sobre com volia jugar, va optar per alliberar als seus jugadors per conèixer l'autèntic potencial de cadascú. La seva plantilla és de molta qualitat, profunda i variada, amb el que va posar en pràctica les idees de joc que portava, però va anteposar les qualitats innates de cada un i per tal de potenciar el joc dels futbolistes va aparcar diverses propostes tàctiques fins nova ocasió. Fins a la primera setmana de març no va poder entrenar dos dies seguits amb tota la plantilla al complet. Encara que li hagués agradat que Müller s'alineés com interior, jugar sempre amb un únic migcampista i amb fals 9 o emprar la defensa de tres, va modificar el que va fer falta per extreure el millor rendiment a cada un. Serveixi Robben com a exemple: el neerlandès suma 18 gols i deu assistències en la que ja és la seva millor temporada des que està al Bayern. O com ell mateix ha reconegut, "la millor de la meva vida".
"Pep és molt intel · ligent, sap molt de futbol i entrenar amb ell s'ha convertit en alguna cosa molt interessant". Això és el que pensa Bastian Schweinsteiger. Guardiola ha insuflat nombrosos conceptes tàctics als seus homes. D'entrada, perquè els coneguessin, els practiquessin i s'emmagatzemaran en el seu arxiu. En funció de les necessitats ordena emprar alguna d'aquestes idees, amb el propòsit de fer menys previsible al seu equip. Més versàtil. El clímax d'aquesta flexibilitat es va produir a Dortmund, a casa del màxim rival (al qual va vèncer per 0-3), quan va canviar fins a quatre vegades radicalment d'esquema de joc en noranta minuts. I en cada ocasió, per a millor.
Un altre partit que exemplifica aquesta versatilitat és el recent Stuttgart-Bayern. Per primera vegada en la temporada, Pep va emprar el mateix onze titular que en el partit anterior, en què havia vençut el Mönchengladbach amb brillantor. Es tractava d'un onze que practicava un joc de posició molt ortodox, el tipus de joc que fàcilment identificaríem amb el Pep. Però al descans semblava evident, a més d'anar perdent 1-0, que el seu equip no era fluid ni obtenia superioritats al centre del camp, així que en el propi vestuari va enviar un canvi radical, va passar a jugar amb dos davanters (Pizarro i Mandzukic ) i va bombardejar als locals amb un joc diametralment oposat: rebia Pizarro com a mitjapunta, obria a bandes, s'incorporava a l'atac, on també arribava Thiago, centraven els extrems i s'ajuntaven 5 rematadors en l'àrea rival. Va remuntar el partit, però sobretot va mostrar una versatilitat inaudita.
Ha situat la línia defensiva a 44 metres de Neuer, vuit metres més endavant que la temporada anterior; s'ha inventat a Lahm com a migcentre de posició; emprat el 4-2-1-3 amb assiduïtat i col · locat als laterals com a falsos interiors, obtenint una mica complicat en el futbol: que el seu equip dominés molts registres sent diferent en cada partit. El llegendari Paul Breitner ens el va definir de la manera: "No es guanya per jugar de manera brillant. S'ha de guanyar per treball. I aquest equip sap tot: sap brillar i sap treballar".
A treball molt pocs poden competir amb Guardiola. Potser cap aspecte resulta més remarcable que la seva exigència en els entrenaments. Cada sessió equival a una recerca constant de perfeccionisme: correcció d'errors, modificació de detalls, aprenentatge de conceptes i exigència d'intensitat màxima. És igual si és dia postpartit i qui s'entrena són els suplents i els juvenils. Les sessions són curtes, d'uns 80 minuts de durada, però d'una intensitat innegociable. Totes les tasques s'efectuen sempre amb pilota i totes tenen una intenció tècnic-tàctica concreta.
Els rondos formen part del menú diari, però molt poques vegades com a element lúdic, sinó tècnic. Els jocs de posició, que al principi van resultar complicats d'assimilar pels jugadors, s'han convertit en l'element troncal dels entrenaments. Tanta exigència i perfeccionisme podia haver xocat amb l'actitud dels futbolistes, però ha passat el contrari: la plantilla va acceptar primer amb grat i més tard amb entusiasme el canvi en el model de joc i en convertir a la pilota en el protagonista absolut.
Pocs jugadors ho expliquen amb més claredat que el jove migcampista Pierre-Emile Højbjerg: "Pep m'ha donat l'atreviment amb la pilota. El no tenir por i jugar amb la pilota. Mai tenir por de jugar. I jugar, jugar i jugar. És igual si davant hi ha Xabi Alonso o un futbolista amateur. Jugar sense por i atrevir sempre. I fer-li collons, com diu el Pep ". Javi Martínez ho expressa així: "El major exemple del talent de Pep és que el Bayern de avui en dia és un equip molt treballat en totes les seves línies. Qualsevol entrenador que ve a veure els partits o els entrenaments es fixa en això, en com tot segueix un mateix guió, des de la defensa fins a l'atac, des del porter fins al davanter centre ".
L'anàlisi del joc propi i dels rivals és un factor essencial en el treball de Guardiola. L'equip d'analistes que dirigeix ​​Carles Planchart ha revisat centenars de partits dels contrincants per extreure petits informes amb els que l'entrenador prepara els enfrontaments. En la prèvia de cada partit, Pep dóna tres xerrades als seus jugadors, en cadascuna de les quals mostra un vídeo d'un màxim de set minuts de durada amb aspectes específics. Alguns jugadors reben un pen drive personalitzat amb detalls sobre els moviments d'un rival.
Les accions d'estratègia s'assagen després de cada xerrada i es graven en vídeo, igual que els entrenaments, per il · lustrar els encerts o errors. El resultat obtingut no admet molts dubtes: en els 43 partits oficials disputats fins avui, l'equip de Munic només ha encaixat tres gols a pilota parada (córners o faltes laterals), un dels quals el va marcar el lateral Rafinha en pròpia porta. En atac, són nombrosos els gols obtinguts en jugades d'estratègia prèviament assajada i analitzada en vídeo.
Aquests quatre paràmetres no garanteixen la victòria ni els títols, tot i que els fan més possibles. Per a un equip com el Bayern que ho havia guanyat tot, la temptació consistia a adormir i conformar, però amb Guardiola al comandament això no resulta senzill.