Domènec Torrent i Carles Planchart. Es coneixen des de
petits. Tant que els seus noms són indissociables. Torrent havia
entrenat Planchart al Palafrugell, on posteriorment van començar a
treballar plegats a la banqueta fa una dotzena d’anys. D’allà van
passar al Palamós i pel Girona fins a arribar al Barça B, al Barça i ara
al Bayern. Continuen sent cares anònimes, fins i tot a Munic, on
especialment Torrent acostuma a ser enfocat per les televisions cada cap
de setmana a la banqueta al costat de Pep Guardiola. És el segon
entrenador del campió alemany, però tant ell com Planchart passen ben
desapercebuts vestits de paisà per la futbolísticament fervorosa capital
bavaresa.
Marienplatz. Centre històric de Munic.
Torrent i Planchart es troben amb l’ARA tot just abans d’agafar
vacances. Ha estat una temporada dura per tot el que ha comportat
d’adaptació a un nou país, a una nova cultura, a una nova llengua, a un
nou futbol. Però al mateix temps ha estat una temporada molt
satisfactòria: Supercopa europea, Mundial de clubs, Bundesliga i Copa
alemanya. Quatre títols guanyats de sis possibles. Tot just es va
escapar la Supercopa alemanya en el primer partit oficial de la
temporada a Dortmund i es va caure -això sí estrepitosament- a la
semifinal de la Champions League contra el Reial Madrid.
Un passeja pels carrers del centre de Munic i no detecta la glòria que
els acompanya. Torrent i Planchart continuen sent el Dome i el Carlus,
els mateixos bojos de futbol que un dia van sortir de Santa Coloma de
Farners i Arbúcies, respectivament, i que un dia, “de casualitat”, van
conèixer Guardiola. Amb la mateixa passió que van jugar, van entrenar,
van fer de scouter, van analitzar vídeos per camps de Primera
Catalana, Tercera i Segona B, ara gaudeixen de les privilegiades
instal·lacions del totpoderós Bayern Munic. “Amb Guardiola hauríem anat a
la fi del món. Quan et sents identificat amb una manera de treballar,
amb un sistema, una metodologia, una manera de ser i de ser tractat és
molt fàcil valorar-ho. Al principi marxar a l’estranger genera dubtes,
però necessitàvem aquesta aventura després de sis anys al Barça”, admet
Planchart. “El Pep no ens va dir «cap a Alemanya». Ens va demanar de
treballar amb ell i no va ser fins passada mitja hora de conversa
parlant de les seves idees que ens va preguntar per què no li havíem
demanat de quin club es tractava. Ja en teníem prou de tenir la
confiança de formar equip amb ell”, explica Torrent amb la mateixa
naturalitat amb què adreça un “Salut!” a un vianant que esternuda o amb
què explica que des de casa seva, als afores de Munic, fins a la
Marienplatz, va “tranquil·lament en metro”. Tot un segon entrenador del
Bayern.
L’elogi de Guardiola
“Als meus 52 anys no em canviaran”, somriu qui és el màxim ajudant
“del millor entrenador del món”. “Guardiola té una cosa especial que fa
que allà on vagi crec que li anirà bé: és constant, treballador, es
preocupa pels petits detalls, pel dia a dia, pel tracte humà. Pot
guanyar o perdre, però es veu una feina darrere de la qual estàs
convençut. Sovint els meus amics em deien: «El Guardiola triomfa perquè
té el Messi». I sí, és veritat que el Leo és el millor jugador del món,
però al final el Pep continua guanyant sense els extraordinaris jugadors
que tenia al Barça”, analitza un Torrent que assegura que la seva feina
“poc ha canviat” respecte a la que va fer al primer equip blaugrana
durant cinc temporades. “A Barcelona sabíem el valor que teníem per al
Pep i el Tito Vilanova”, precisa. “En el cas del Dome, el que ha canviat
és que fa la mateixa feina, però ara surt més a la tele quan enfoquen
la banqueta del Bayern”, somriu Planchart.
“A mi
m’ha canviat el volum de feina. Abans ens ho repartíem entre el Dome i
el Jordi Roura. Aquest any, com que m’estrenava a la Bundesliga i tenia
més desconeixement de la competició, dels equips i dels jugadors, tot ha
estat dur”, comenta l’analista de vídeos i coentrenador català. “Hem
posat en marxa nous programes informàtics, amb un nou equip de treball.
Alhora estic més a prop dels entrenaments i amb més responsabilitat en
la presa de decisions, i m’agrada”, apunta.
Planchart s’ha esforçat a millorar el seu anglès per comunicar-se
ràpidament amb el seu nou equip de treball. Torrent ja fa mesos que s’ha
atrevit a llançar-se amb l’alemany. N’havia fet unes quantes classes
privades, poques, però des del primer dia va demanar al també ajudant
tècnic del Bayern, Hermann Gerland, que li parlés sempre en alemany i
l’hi corregís tot, i ara mostra un coneixement molt comunicatiu de la
llengua.
Amb Gerland se n’han anat sovint a fer
cerveses, fins i tot a la Hofbräuhaus, un dels llocs de Munic on Adolf
Hitler va fer més d’una vintena de discursos antisemites amb els quals
va erigir-se en líder del partit nazi alemany. Allà Torrent i Planchart
han vist plorar el seu company del cos tècnic recordant les calamitats
del nazisme.
Absorbir la història, viure experiències
noves. Ser al Bayern de Guardiola és “meravellós”, coincideixen els
tècnics catalans, per bé que el xoc cultural d’aquesta etapa és evident
fins i tot en el futbol. “La Bundesliga és una competició molt física,
molt intensa, no pots donar per acabat cap partit abans del minut 90.
Has de vigilar molt les contres, tots els equips corren molt i molt.
Acabes de rematar o gaudir d’un córner a favor i et poden arribar amb
quatre jugadors a la teva àrea de seguida”, exposa Torrent, mentre
reivindica que “els partits als quals hem pogut donar una mica de
control amb la pilota són els que a la llarga se’ns han obert més i hem
guanyat amb més facilitat”. “La qüestió és fer un mix. Guardiola
aporta idees diferents, però ha d’adaptar-se als jugadors que té. És
com en la música. Si tens guitarres i bateries no pots tocar el saxo.
Has de fer igualment que el grup o l’orquestra soni bé”, exemplifica el
segon entrenador del Bayern. “A Alemanya els agrada arribar molt a
l’àrea contrària i no és tan important com. És difícil canviar la
mentalitat dels alemanys i dels catalans. Per això el camí és fer una
barreja i treballar molt, molt i ser molt constant”, apunta Planchart.
El millor de cada casa
Aprendre els uns dels altres. Després d’una temporada a la Bundesliga,
tots dos tenen clar que “si poguéssim fer una barreja entre el Barça i
el Bayern en sortiria el club ideal”. “Són entitats grans, per dimensió i
pel que representen per a l’afició, però diferents en moltes coses. Em
quedaria amb la forma de treballar el futbol base i la filosofia clara
que té el Barça; crec que no s’ha de perdre mai, és el gran motor dels
grans èxits dels últims anys, que tenen una filosofia clara de com volen
jugar des de petits, de què volen fitxar des de la base. El Barça creu
molt en el planter. No és que al Bayern no hi creguin, però a Barcelona
està molt més arrelat aquest sentiment de nanos del planter”, analitza
Torrent, mentre afegeix de seguida: “I del Bayern em quedaria amb el fet
que és un club molt més familiar. No hi ha ismes. No hi ha ningú que
digui jo estic amb aquell, per tant en contra d’aquell altre. Aquí tots
sumen pel club”. “Coincideixo amb el caràcter familiar del Bayern. Té
les portes obertes a tot exjugador i exempleat. A Säbener Strasse, a la
ciutat esportiva, hi veiem sovint Gerd Müller, Sepp Maier, però també
exjugadors que potser no han triomfat tant o han estat més discutits.
Respecten més el passat”, reflexiona Planchart, al mateix temps que
assegura que “l’estructura del futbol base del Barça és exemplar. Però
també l’organització d’esdeveniments, patrocinadors i negocis del
Bayern. Si aconseguíssim aprendre d’aquí i d’allà crearíem una
estructura més potent”.
Planchart i Torrent també
exportarien al Barça l’organització metòdica del Bayern i del futbol
alemany en general. “El que més m’ha sorprès d’aquest any és que el
calendari i la comunicació amb l’afició estan molt ben organitzats. Saps
tots els horaris, fas una aturada a l’hivern, tens més marge per
treballar perquè la lliga és de 18 equips, els estadis estan plens i no
hi ha gens de crispació”, avalua Torrent. “Aquest any hem conegut molt
bé la Bundesliga. La temporada que ve podrem buscar més solucions
tàctiques. Estem molt contents perquè els jugadors responen i segueixen
en tot el Pep”, conclou Planchart. Al capdavall no hi ha res més
apassionant que seguir Guardiola arreu. Paraula de dos bojos del futbol i
emigrants catalans.
Xoc cultural també en l’apartat físic
Lorenzo Buenaventura suma 25 anys d’experiència com a preparador físic
d’elit. Tota una vida amb equips de tota mena. Buenaventura ha
treballat a Itàlia, Anglaterra i amb la selecció argentina, però mai no
havia experimentat un xoc cultural com a Alemanya. “És un país que té
una metodologia de treball genuïna, molt pròpia. A Espanya, per exemple,
rebem les influències de més entrenadors de fora”, indica el preparador
físic de Guardiola. “La metodologia del Pep és una mica agressiva, són
entrenaments més integrats amb pilota en què prioritza la intensitat per
damunt del volum”, analitza. “Alemanya en el món de l’esport és
avantguarda i les idees que hem treballat han estat un xoc, però les han
acceptat molt bé. Alhora, el jugador que ens ha demanat alguna cosa
específica l’hi hem donat”, precisa mentre admet que “el més complicat
ha estat l’idioma”. Buenaventura, que va ser durant tota l’etapa de
Guardiola al Barça, es comunica amb la resta de preparadors físics en
anglès i amb els jugadors xampurreja l’alemany. “Hem après molt de la
seva organització. Hi ha dos equips menys a la categoria i una aturada
d’hivern; per tant, possibilitats de poder treballar més còmodament”,
conclou mentre elogia la “bona formació física de base” dels futbolistes
alemanys.
