L'ex azlugrana està jugant al Salzburg d'Àustria on ja acumula 27 gols en 21 partits amb una mitjana de 1'2 gols per partit
Soriano, agraït a Guardiola
| 2014.02.13 | 15:50 h.
SPORT
A Jonathan Soriano (Rocafort i Vilumara, Barcelona, 28 anys) li ha arribat tard a l'èxit. És un dels múltiples exiliats espanyols que es guanya l'olla fora de la Lliga espanyola.
Ho fa a Àustria, al Salzburg, equip en què està temporada acumula 27
gols en 21 partits amb una mitjana de 1,2 gols per partit, millor que la
de "monstres" com Cristiano Ronaldo, que arriba als 1,13. El "Mozart de Salzburg" és un dels primers violins d'un club al qual va arribar amb una mica més de 26 anys després de donar voltes pel futbol espanyol. Format al planter de l'Espanyol, cedit en clubs com Albacete o Poli Ejido i amb un gran rendiment al Barcelona B, tot just va tenir una oportunitat en l'elit. En una entrevista amb EFE, va assegurar que aquells que no la van donar li van cridar quan va començar a brillar lluny de la seva terra. Es van trobar amb el contundent "no" de Jonathan Soriano. És feliç a Àustria.
Pregunta: Ja porta dues temporades i mitja a Àustria i s'haurà creat una bona idea del país. Com és? Com es troba allà?
Resposta: Estic molt content. Sempre és difícil quan canvies de país. És complicat per tot. El clima, el menjar, la Lliga és diferent i costa acostumar. Quan t'acostumes, es fa més suportable.
P: Què és el que més li costa?
R: De moment, encara l'idioma. Potser el domino, però costa. Aquí a Àustria tenen un dialecte. No és el mateix que l'alemany i costa entendre-ho.
P: Una cosa així com l'anglès de Liverpool que no és igual que el de Londres ...
R: És com anar a aprendre espanyol a Galícia. Encara que et parlin en espanyol, tenen aquest accent que els fa especials. Tenen el seu propi vocabulari, les seves pròpies paraules i l'alemany és d'una manera i l'austríac és d'una altra. Tenim jugadors de Viena o d'altres llocs. A Salzburg es parla d'una manera ia Viena d'una altra. Quan escoltes parlar a companys t'adones que no entens res. Un parla vienès i un altre salzburguès, no parlen alemany.
P: Això traslladat al camp de futbol ...
R: Ells em parlen en alemany. És com si parlés un basc amb un català. És com això i que entre ells s'entenguessin. A mi em passa això. I quan em parlen a mi, ho fan en alemany.
P: Dades d'Àustria: atur del cinc per cent. Espanya, 25. Com molts, potser també tindrà familiars o amics en una situació complicada. Des de lluny, s'adona que és el que es fa bé allà i el que es fa malament a Espanya?
R: Tot el que passa a Espanya el segueixo molt. És la meva terra. Aquí la gent al · lucina amb el que passa a Espanya. Els alemanys i austríacs volen anar molt, perquè els encanta. Quan veuen tot el que passa, manifestacions per aquí, baralles, polítics, la Infanta ... aquí no ho conceben. Et diuen que no ho entenen. Aquí saben tot, surt tot. Espanya és important. El intentes explicar i segueixen sense entendre. No entenen que en un país tan gran i tan bonic, et diuen, hi hagi gent que no treballi, que se suïcidi, que no pugui pagar coses. Porto anys veient com està la crisi i està clar que no encaixo bé que la gent s'ho passi tan malament.
P: És curiosa aquesta rectitud actual quan la seva carrera esportiva ha estat plena de corbes. Ara té 28 anys, ha triomfat tard ...
R: Fins que vaig arribar a Barcelona, no vaig tenir cap regularitat. Ni a Espanyol, ni a Almeria, ni a Albacete ...
P: No va arribar un punt en el que va pensar que era ja impossible arribar a l'elit?
R: Alguna vegada em pregunten si m'agradaria tornar a una Lliga major. Una Bundesliga o Espanya. I penso que a la Lliga espanyola he jugat i sé el que és jugar a Primera. No assíduament, però sé el que és jugar. Jo tinc 28 anys, tres filles centrades en el col · legi amb el seu alemany i el seu anglès, casat i tranquil. Estic jugant i, per fi, després de tants anys lluitant, sóc feliç. Ara em costarà molt canviar aquesta idea, anar a un altre equip. Aquí he trobat el que no he trobat a Espanya. Estar en una lliga major, guanyar lligues, estar en UEFA, ser important en un equip i això allà no ho vaig aconseguir.
P: Fins a quin punt la felicitat s'aconsegueix en un club gran?
R: Exacte. A vegades em pregunten si m'agradaria anar a un gran. És clar, home, a tothom li agrada. Però, de què em serveix si torno a no ser convocat oa jugar vint minuts? Vull això. Vull jugar. Ara estic jugant i la meva família està bé, estic content, el club ho està amb mi i això no es canvia per res.
P: Li anava a preguntar més tard pel seu futur, per com ho veia, però s'avança la qüestió i ja m'està gairebé responent.
R: He estat molts anys sent suplent, sense convocar, patint i per fi ara que he trobat la tranquil · litat, serà difícil (canviar d'equip). No diré que és impossible, perquè al final mai se sap. Però és cert que aquí estic molt a gust i hauria de ser una cosa molt, molt bo per canviar a tota la meva família.
P: Tal com està Espanya, amb la crisi que hi ha també en el futbol, sembla complicat aconseguir alguna cosa bona.
R: És que és això. Anar-te'n a Espanya, avui en dia com està tot, en un any tot canvia. Mira el Màlaga, d'un any a estar gairebé en semifinals de Lliga de Campions, que era la bomba, a estar aquest any lluitant per salvar-se. No hi ha una seguretat i una estabilitat en els equips. És cert que aquesta lliga no és de les primeres, però a nivell personal tinc la tranquil · litat d'estar en un equip gran, lluitar per les lligues, per l'Europa League i fins i tot per entrar a la Lliga de Campions.
P: Esperava rendir a aquest nivell quan va arribar a Salzburg?
R: No, ni molt menys. Sempre somies amb intentar fer el mateix que amb el Barcelona (32 gols amb el filial a Segona). Però a Barcelona era a casa i aquí no tindria a ningú. Només les filles i la meva dona. No tindria família i amics i no podria parlar gairebé amb ningú. Mai saps el que t'espera. Però després de dos anys i de veure el rendiment que he donat, estic content.
P: Com el tracten els mitjans de comunicació a Àustria? Pels seus números, ha de ser molt respectat.
R: Aquí no tenim tanta repercussió. En els diaris hi ha tres o quatre pàgines esportives. Surt l'esquí, motos, Fórmula U i un apartat de futbol. No és com a Espanya, que hi ha molts diaris esportius que parlen només de futbol.
P: Alleuja a un futbolista que no hagi aquesta pressió mediàtica?
R: No és que m'agradi o no m'agradi. Entenc que t'oblides una mica. Vas a entrenar i t'oblides. Que si ara hi ha càmeres, que si ara entrevistes ... no tenim aquesta pressió. Només tenim la pressió de ser un equip gran i quan les coses van malament, la premsa fica canya. A nivell nacional no tenim un gran ressò mediàtic.
P: La seva mitjana de gols per partit és de 1,2. La de Cristiano és de 1,13. Què li diu aquesta dada?
R: (riu) Res, comparar amb Cristiano, no perdré el temps. És la nit i el dia. Cristiano és una bèstia. Juntament amb Messi és el millor.
P: Amb aquesta dada, com és possible que no hagi triomfat a Espanya? ¿Potser es mira més el de fora abans de donar oportunitats al de dins?
R: (llarg silenci) Al final és la frase famosa aquella de "mai t'adones fins que ho has perdut '. Tot es basa en la confiança que li donis a un jugador. Molts em diuen que em havia d'haver quedat a l'Espanyol i més ara que fico gols i em pregunten per què no estic allà. Al final cal donar confiança ia veure el rendiment que es treu. Malauradament no vaig tenir aquesta confiança a Espanya. No vaig tenir aquest entrenador que em donés partits de titular per demostrar-ho. I quan ho vaig ser, tenia la pressió de sortir, fer-ho bé i al final això sempre és difícil. Aquí això no ho tinc perquè hi ha la confiança de l'entrenador i del club.
P: En els dos anys que porta a Àustria, algun dels que no van confiar en vostè el van cridar perquè tornés i va contestar que no?
R: Sí, sí, és clar. Quan estava a Espanya no m'han volgut i ara sí que em volen. Sí
P: Típic d'Espanya?
R: Sí I no em sorprèn. He vist casos. Jugadors que he conegut que han estat a l'estranger perquè a Espanya s'adonessin que valien. 'Aquest jugador valia, ja ho deia jo', deien. Després és quan es pengen les medalles i això no m'agrada. Si cap gols quan era jove i segueixo fent ara, no crec que jo hagi après de sobte. És només falta de confiança. De vegades cal apostar més pels espanyols.
P: I a l'inrevés, gent que s'acordi molt de vostè, que li donés confiança i que hagi estat una gran influència.
R: (llarg silenci) Guardiola. Sempre li defensaré a mort. He après moltíssim de Guardiola. I només vaig jugar un partit, però amb dos entrenaments he après moltíssim.
P: Què té tan especial que amb només en dos entrenaments es converteixi en una gran influència?
R: La seva manera de treballar. Escoltava les seves xerrades i també per la ràdio i per la televisió i em semblava una persona súper intel · ligent. Tot el que feia en els entrenaments i el que deia tenia el seu sentit. Al final, en els partits es reflectia.
P: Si diu Guardiola per anar al Bayern, no pot dir que no ...
R: No I el tinc al costat. En pretemporada vaig estar amb ell. Molt bé. El de sempre, per a mi com a entrenador és molt bo i té molta psicologia per al jugador.
P: Feia on va la seva Salzburg? Primer en Lliga i viu a la Copa ia la Lliga Europa, competició en la qual s'enfronta a l'Ajax.
R: Primer, deixar lligada la Lliga. Traiem disset punts al segon. Esperem que no se'ns escapi. I hi ha moltes esperances posades en la Lliga Europa. El Salzburg no ha passat de vuitens. L'Ajax davant és complicat, però nosaltres estem en un bon moment.
P: De Vicente del Bosque i les seves llistes no parlem?
R: No, m'ho han preguntat molt ... Home, impossible no veig res. En el futbol tot pot passar. Però molt poques possibilitats. Els jugadors que hi ha són els campions del Món i d'Europa. No deixen de ser grandíssims jugadors i davanters.
P: Té coneixement que li segueixi?
R: És complicat portar un jugador que juga en una lliga estrangera i secundària. Hi ha jugadors espanyols que podrien jugar més. Confiar més. De vegades es valora més a un estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada