Guardiola: "Si Mourinho em convida a una copa de vi, acceptaré"
El tècnic del City arriba tranquil, però amb curiositat, al retrobament, ara a la Premier, amb el tècnic portugués
OLI SCARFF
POL GUSTEMS / MANCHESTER
Divendres, 9 de setembre del 2016 - 21:48 CEST
EL PERIODICO
Pep Guardiola acaba les seves cartes als seguidors del City amb aquest missatge: “Espero que tothom disfruti del partit”. Escriu en el programa oficial. No només es dirigeix als seus, el destinatari és global. Tampoc firma les seves paraules, el seu autògraf es reconeix al terreny de joc. Vesteix elegant, amb el vestit Dsquared2 London que es va enfundar el dia de la seva primera roda de premsa. Mira a un costat, entre preocupat i curiós. Està donant voltes a la seva última idea.
El Pep està al Manchester City per motius personals, la seva amistat amb Txiki Begiristain i les increïbles facilitats que el club ha disposat per al seu projecte. Hi va haver un temps on l'entitat, encara sense la cartera del xeic Mansour, era el segon equip de molts aficionats del futbol anglès.
El City queia simpàtic per les seves contínues ficades de pota, com quan els van fer 100 gols en una sola temporada a meitat dels cinquanta. ‘Typical City’, típic del City, es va convertir en un eslògan per amainar les desgràcies amb sentit de l'humor. L'arribada de Guardiola i el seu estil futbolístic impulsen el club desprendre's de l'etiqueta de nou-ric i tornar a conquistar l'afecte del públic. Agradar a la gent, captivar amb el seu joc.
La rivalitat amb Mourinho en l'estrena del segon acte de la funció, el Pep la rebaixa: “L'última temporada, quan ell era a Madrid i jo a Barcelona, no va ser fàcil. Però ens vam trobar fa unes setmanes en un acte de la Premier i vam parlar. Tot correcte. Tinc molt respecte per ell”, va explicar en la seva roda de premsa.
Breu, gairebé monosil·làbic, va afegir que acceptaria una copa de vi si el portuguès el convida tras el partit. "Sí, si em convida a una copa de vi, acceptaré", ha dit el tècnic de Santpedor. Respecte, també a Ibrahimovic: “És un talent increïble, especialment en el terreny de joc”.
En els seus primers mesos a la ciutat, Guardiola ha captat l'atenció dels que no el coneixien. “És el millor entrenador del món”, han dit Fernandinho, Gündogan, Delph, Nolito i Claudio Bravo. No és gaire parlador David Silva, però també ha de pensar-ho. El canari mai havia jugat tan bé. “Els treballadors estan al·lucinats amb la seva energia”, reconeix una persona molt influent al club. Simon, el cap de premsa, assegura que el fascinen les respostes del català en roda de premsa. Profundes, extenses, tant, que sovint li fan perdre la noció del temps. Seguia explicant-se Pep: “El Clàssic… Sempre deien que cada any era millor que l'anterior. Deixeu-me viure aquest derbi. Amb José és el mateix. Ell és nou, jo sóc nou. Necessitem temps”.
Guardiola va aterrar a Manchester amb el seu equip de confiança. El segon entrenador Domènec Torrent, el preparador físic Lorenzo Buenaventura, l'analista Carles Planchart i per descomptat Manel Estiarte, cap d'ajuda al jugador i protocol. Van arribar de Munic amb un avís de Xabi Alonso: La pluja no era l'element meteorològic més perillós, el que era realment incòmode al nord d'Anglaterra és el vent. Aquesta classe de guia, així com les pistes sobre els rivals, les proporciona Mikel Arteta, que va decidir penjar les botes per seguir Guardiola.
En els entrenaments, no obstant, el de Sant Sebastià practica alguns exercicis donant un recital com si encara fos futbolista. Rodolfo Borrell, amb passat a La Masia i en l'acadèmia del Liverpool, també s'ha unit al grup. La retenció de Xabi Mancisidor, entrenador de porters amb Manuel Pellegrini, es va comprendre després del fitxatge de Bravo. Tots dos es coneixen bé de les seves etapes a la Reial Societat. El català Marc Boixasa, després de realitzar amb èxit la mateixa tasca al City EDS, ha sigut ascendit a delegat del primer equip i té tots els detalls sota control.
El Pep Team treballa protegit en els confins de la ciutat esportiva, on el so ambient més destacat és el tac, tac, tac, d'una pilota que cada vegada va més ràpid. La ciutat, de moment, no pot disfrutar-la: “Entro aquí a les vuit del matí, surto a la nit. Vaig a sopar amb la família… L'altre dia sí que vaig anar a un italià. Els del United em diuen hola i els del City m'abracen”, somriu Guardiola.
El City va a 120 km per hora i mitja. Aquesta va ser la distància que van recórrer com a conjunt en la segona jornada a Stoke, més que qualsevol altre equip aquesta temporada. Raheem Sterling, que va guanyar volum i va perdre desbordament l'any passat, torna a lliscar sobre la gespa amb la subtilesa d'una ballarina. Ha passat per la bàscula. La mateixa que indica que Yaya Touré, encara que a la grada, ha perdut set quilos.
El City progressa a imatge del seu tècnic i amb la banda sonora d'Oasis sonant de fons. Pot ser que Pep no hagi caigut, tot i que Noel Gallagher, citizen acèrrim, va ser dels primers que li va donar la benvinguda. ‘Definitely, maybe’, l'àlbum 1994, resumeix l'essència d'un personatge decidit, valent, però a la vegada ple de dubtes. “Necessito ser jo mateix”, va dir quan va portar Claudio Bravo per sortir amb la pilota controlada. Els germans Gallagher ja ho van plasmar en les lletres de les seves cançons. La paraula ‘Wonderwall’ no existeix però els citizens se la imaginen amb Guardiola.
EL PERIODICO
Pep Guardiola acaba les seves cartes als seguidors del City amb aquest missatge: “Espero que tothom disfruti del partit”. Escriu en el programa oficial. No només es dirigeix als seus, el destinatari és global. Tampoc firma les seves paraules, el seu autògraf es reconeix al terreny de joc. Vesteix elegant, amb el vestit Dsquared2 London que es va enfundar el dia de la seva primera roda de premsa. Mira a un costat, entre preocupat i curiós. Està donant voltes a la seva última idea.
El Pep està al Manchester City per motius personals, la seva amistat amb Txiki Begiristain i les increïbles facilitats que el club ha disposat per al seu projecte. Hi va haver un temps on l'entitat, encara sense la cartera del xeic Mansour, era el segon equip de molts aficionats del futbol anglès.
El City queia simpàtic per les seves contínues ficades de pota, com quan els van fer 100 gols en una sola temporada a meitat dels cinquanta. ‘Typical City’, típic del City, es va convertir en un eslògan per amainar les desgràcies amb sentit de l'humor. L'arribada de Guardiola i el seu estil futbolístic impulsen el club desprendre's de l'etiqueta de nou-ric i tornar a conquistar l'afecte del públic. Agradar a la gent, captivar amb el seu joc.
Amb l'arribada de Guardiola, el City vol desprendre's de l'etiqueta de nou-ric i tornar a conquistar l'afecte del públic
La rivalitat amb Mourinho en l'estrena del segon acte de la funció, el Pep la rebaixa: “L'última temporada, quan ell era a Madrid i jo a Barcelona, no va ser fàcil. Però ens vam trobar fa unes setmanes en un acte de la Premier i vam parlar. Tot correcte. Tinc molt respecte per ell”, va explicar en la seva roda de premsa.
Breu, gairebé monosil·làbic, va afegir que acceptaria una copa de vi si el portuguès el convida tras el partit. "Sí, si em convida a una copa de vi, acceptaré", ha dit el tècnic de Santpedor. Respecte, també a Ibrahimovic: “És un talent increïble, especialment en el terreny de joc”.
En els seus primers mesos a la ciutat, Guardiola ha captat l'atenció dels que no el coneixien. “És el millor entrenador del món”, han dit Fernandinho, Gündogan, Delph, Nolito i Claudio Bravo. No és gaire parlador David Silva, però també ha de pensar-ho. El canari mai havia jugat tan bé. “Els treballadors estan al·lucinats amb la seva energia”, reconeix una persona molt influent al club. Simon, el cap de premsa, assegura que el fascinen les respostes del català en roda de premsa. Profundes, extenses, tant, que sovint li fan perdre la noció del temps. Seguia explicant-se Pep: “El Clàssic… Sempre deien que cada any era millor que l'anterior. Deixeu-me viure aquest derbi. Amb José és el mateix. Ell és nou, jo sóc nou. Necessitem temps”.
"Entro aquí, en la ciutat esportiva, a les 8 del matí, i surto a la nit" (Guardiola)
Guardiola va aterrar a Manchester amb el seu equip de confiança. El segon entrenador Domènec Torrent, el preparador físic Lorenzo Buenaventura, l'analista Carles Planchart i per descomptat Manel Estiarte, cap d'ajuda al jugador i protocol. Van arribar de Munic amb un avís de Xabi Alonso: La pluja no era l'element meteorològic més perillós, el que era realment incòmode al nord d'Anglaterra és el vent. Aquesta classe de guia, així com les pistes sobre els rivals, les proporciona Mikel Arteta, que va decidir penjar les botes per seguir Guardiola.
En els entrenaments, no obstant, el de Sant Sebastià practica alguns exercicis donant un recital com si encara fos futbolista. Rodolfo Borrell, amb passat a La Masia i en l'acadèmia del Liverpool, també s'ha unit al grup. La retenció de Xabi Mancisidor, entrenador de porters amb Manuel Pellegrini, es va comprendre després del fitxatge de Bravo. Tots dos es coneixen bé de les seves etapes a la Reial Societat. El català Marc Boixasa, després de realitzar amb èxit la mateixa tasca al City EDS, ha sigut ascendit a delegat del primer equip i té tots els detalls sota control.
El Pep Team treballa protegit en els confins de la ciutat esportiva, on el so ambient més destacat és el tac, tac, tac, d'una pilota que cada vegada va més ràpid. La ciutat, de moment, no pot disfrutar-la: “Entro aquí a les vuit del matí, surto a la nit. Vaig a sopar amb la família… L'altre dia sí que vaig anar a un italià. Els del United em diuen hola i els del City m'abracen”, somriu Guardiola.
Mikel Arteta, exjugador de l'Arsenal, és els ulls de Pep a la Premier. S'asseu al seu costat a la banqueta, al costat de Domenec Torrent, per donar-li la mirada anglesa dels partits
El City va a 120 km per hora i mitja. Aquesta va ser la distància que van recórrer com a conjunt en la segona jornada a Stoke, més que qualsevol altre equip aquesta temporada. Raheem Sterling, que va guanyar volum i va perdre desbordament l'any passat, torna a lliscar sobre la gespa amb la subtilesa d'una ballarina. Ha passat per la bàscula. La mateixa que indica que Yaya Touré, encara que a la grada, ha perdut set quilos.
El City progressa a imatge del seu tècnic i amb la banda sonora d'Oasis sonant de fons. Pot ser que Pep no hagi caigut, tot i que Noel Gallagher, citizen acèrrim, va ser dels primers que li va donar la benvinguda. ‘Definitely, maybe’, l'àlbum 1994, resumeix l'essència d'un personatge decidit, valent, però a la vegada ple de dubtes. “Necessito ser jo mateix”, va dir quan va portar Claudio Bravo per sortir amb la pilota controlada. Els germans Gallagher ja ho van plasmar en les lletres de les seves cançons. La paraula ‘Wonderwall’ no existeix però els citizens se la imaginen amb Guardiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada