Guardiola dóna el primer cop a Mourinho a la Premier
El Manchester City s'imposa a Old Trafford (1-2) al United en un partit memorable
Carl Recine
EL PERIODICO
POL GUSTEMS / MANCHESTER
Dissabte, 10 de setembre del 2016 - 20:32 CEST
Manchester seguirà dividida, potser fins i tot una mica més. El primer derbi de l'era Pep Guardiola i José Mourinho a la ciutat ha acabat amb un vencedor meritori, un City demolidor en el primer acte del partit, que hauria pogut sentenciar abans d'hora, però que ha presenciat després l'enèsima resurrecció d'un club que té mil vides. Una diana afortunada d'Ibrahimovic ha fet embogir un partit que els pupils de Pep havien comandat amb notòria superioritat. En el clima més tens possible, aprenent també a patir, el City ha sabut conservar el que prèviament havia conquistat. Manchester s'ho ha passat la mar de bé amb el partit més emocionant dels últims temps i ja demana més minuts d'una rivalitat futbolísticament apassionant.
Una hora abans del xiulet inicial José Mourinho ha ensenyat les seves predictibles cartes. Els centímetres i fortalesa de Fellaini i Zlatan no serien la seva única arma. També ha planejat un contraatac ferotge amb els velocistes Jesse Lingard i Henrikh Mkhitaryan, que han fet seure Juan Mata i Anthony Martial, protagonistes habituals en els onzes del portuguès. Pep Guardiola ha sigut, per una vegada, predictible en la composició de la seva alineació. Claudio Bravo ha debutat sota els pals. “Aquesta classe de jugadors amb experiència no tenen problemes”, apuntava el dia anterior davant la poca preparació del xilè, que només s'ha entrenat dos dies. I el joveníssim Kelechi Iheanacho ha substituï tel ‘Kun’ Agüero, sancionat, en la punta d'atac.
L'últim a saltar a la gespa, Pep, ha sigut escridassat en una caminada de 30 segons cap a la zona de banquetes, on l'esperava Mou. Tots dos han xocat les mans i s'han abraçat en un gest afectuós que ha durat un instant.
El xoc d'estils ha sigut evident des dels primers compassos. Un City valent, en camp contrari, dominava la pilota i el partit. El United sortia com un dimoni després de cada robatori en el centre del camp, però amb excessiu nerviosisme perquè no està acostumat que el sotmetin a altres voluntats. Després d'un quart d'hora, una pilota llarga enviada per Kolarov s'ha colat al cor de la defensa local, Blind i Bailly no han mesurat bé i De Bruyne s'ha aprofitat de la circumstància. Xut ras, segur, que ha batut De Gea i ha fet explotar d'alegria els 2.000 aficionats citizens de la grada: “Guardioooola, we have got, Guardiooola”, cantaven repetidament.
El City ballava a Old Trafford, amb el futbol més reconeixible que pregona el seu entrenador. Silva i Fernandinho al comandament, De Bruyne en l'últim terç, descentraven els de Mourinho amb un joc exquisit. El segon gol no s'ha fet esperar. Kelechi ha recollit del pal un enviament del belga i l'ha empès a la xarxa. No obstant, quan semblava mort, el United ha tornat a demostrar que pot ressorgir de qualsevol situació imaginable. Un error de Claudio Bravo, a qui se li ja escapat la pilota en una centrada lateral, ha permès que Ibrahimovic rematés de volea i reduís distàncies abans del descans.
La dinàmica avassalladora citizen s'ha transformat en un intercanvi de cops que ha tingut diferent resposta. Mourinho volia potenciar-lo i ha donat entrada a Rashford i Herrera. Guardiola volia control i ha substituït un davanter, Kelechi, per un centrecampista de contenció, Fernando. El United s'ha sentit més còmode en aquella la bogeria. Mark Clattenburg ha anul·lat un gol de Rashford per fora de joc posicional de Zlatan. De Bruyne ha rematat al pal després d'un enviament de Leroy Sané, que ha debutat de forma oficial. El nerviosisme era extrem a la grada, també en l'àrea tècnica. Guardiola sortia, seia i corria a la gespa un altre cop. Mourinho administrava els crits.
El partit s'ha acabat amb defensa de tres el United, els locals bolcats sobre l'àrea citizen i la sensació a l'estadi que viurien un altre gol màgic. No ha arribat. Els jugadors de Guardiola s'han fos en una abraçada grupal. El City havia conquistat la fortalesa de Mou.
Manchester seguirà dividida, potser fins i tot una mica més. El primer derbi de l'era Pep Guardiola i José Mourinho a la ciutat ha acabat amb un vencedor meritori, un City demolidor en el primer acte del partit, que hauria pogut sentenciar abans d'hora, però que ha presenciat després l'enèsima resurrecció d'un club que té mil vides. Una diana afortunada d'Ibrahimovic ha fet embogir un partit que els pupils de Pep havien comandat amb notòria superioritat. En el clima més tens possible, aprenent també a patir, el City ha sabut conservar el que prèviament havia conquistat. Manchester s'ho ha passat la mar de bé amb el partit més emocionant dels últims temps i ja demana més minuts d'una rivalitat futbolísticament apassionant.
Una hora abans del xiulet inicial José Mourinho ha ensenyat les seves predictibles cartes. Els centímetres i fortalesa de Fellaini i Zlatan no serien la seva única arma. També ha planejat un contraatac ferotge amb els velocistes Jesse Lingard i Henrikh Mkhitaryan, que han fet seure Juan Mata i Anthony Martial, protagonistes habituals en els onzes del portuguès. Pep Guardiola ha sigut, per una vegada, predictible en la composició de la seva alineació. Claudio Bravo ha debutat sota els pals. “Aquesta classe de jugadors amb experiència no tenen problemes”, apuntava el dia anterior davant la poca preparació del xilè, que només s'ha entrenat dos dies. I el joveníssim Kelechi Iheanacho ha substituï tel ‘Kun’ Agüero, sancionat, en la punta d'atac.
L'últim a saltar a la gespa, Pep, ha sigut escridassat en una caminada de 30 segons cap a la zona de banquetes, on l'esperava Mou. Tots dos han xocat les mans i s'han abraçat en un gest afectuós que ha durat un instant.
BALL DEL CITY
El xoc d'estils ha sigut evident des dels primers compassos. Un City valent, en camp contrari, dominava la pilota i el partit. El United sortia com un dimoni després de cada robatori en el centre del camp, però amb excessiu nerviosisme perquè no està acostumat que el sotmetin a altres voluntats. Després d'un quart d'hora, una pilota llarga enviada per Kolarov s'ha colat al cor de la defensa local, Blind i Bailly no han mesurat bé i De Bruyne s'ha aprofitat de la circumstància. Xut ras, segur, que ha batut De Gea i ha fet explotar d'alegria els 2.000 aficionats citizens de la grada: “Guardioooola, we have got, Guardiooola”, cantaven repetidament.
El City ballava a Old Trafford, amb el futbol més reconeixible que pregona el seu entrenador. Silva i Fernandinho al comandament, De Bruyne en l'últim terç, descentraven els de Mourinho amb un joc exquisit. El segon gol no s'ha fet esperar. Kelechi ha recollit del pal un enviament del belga i l'ha empès a la xarxa. No obstant, quan semblava mort, el United ha tornat a demostrar que pot ressorgir de qualsevol situació imaginable. Un error de Claudio Bravo, a qui se li ja escapat la pilota en una centrada lateral, ha permès que Ibrahimovic rematés de volea i reduís distàncies abans del descans.
EL UNITED, BOLCAT
La dinàmica avassalladora citizen s'ha transformat en un intercanvi de cops que ha tingut diferent resposta. Mourinho volia potenciar-lo i ha donat entrada a Rashford i Herrera. Guardiola volia control i ha substituït un davanter, Kelechi, per un centrecampista de contenció, Fernando. El United s'ha sentit més còmode en aquella la bogeria. Mark Clattenburg ha anul·lat un gol de Rashford per fora de joc posicional de Zlatan. De Bruyne ha rematat al pal després d'un enviament de Leroy Sané, que ha debutat de forma oficial. El nerviosisme era extrem a la grada, també en l'àrea tècnica. Guardiola sortia, seia i corria a la gespa un altre cop. Mourinho administrava els crits.
El partit s'ha acabat amb defensa de tres el United, els locals bolcats sobre l'àrea citizen i la sensació a l'estadi que viurien un altre gol màgic. No ha arribat. Els jugadors de Guardiola s'han fos en una abraçada grupal. El City havia conquistat la fortalesa de Mou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada