dimarts, 7 d’abril del 2015

Guardiola, el llibre i la campanya de moda

CAFÈ BAVIERA

Guardiola, el llibre i la campanya de moda



El dia de Sant Jordi del 2010 Guardiola va fer una roda de premsa més tensa que de costum. La premsa li buscava les pessigolles perquè el Barça havia perdut 3 a 1 al camp de l’Inter en les semifinals de la Champions. L’únic moment distès va ser quan li van preguntar quin llibre li havien regalat per Sant Jordi. La resposta, que de tan sincera semblava preparada, va ser Elogi del pessimisme. Li va costar que els periodistes el creguessin. Joseph Jerphagnon, un filòsof francès, havia escrit un volum sobre aquella teoria -mai prou trinxada- de Jorge Manrique que “ cualquier tiempo pasado fue mejor ”. Un any després del Barça dels sis títols i immersos ja en les comparacions malaltisses de l’entorn culer, aquell llibre semblava una broma just la vigília que el Barça havia de rebre el Xerez, l’últim classificat. Quedaven quatre jornades i no podíem fer figa. La premsa de Madrid, l’endemà d’aquella roda de premsa, ho va aprofitar per dir que en Pep havia canviat de discurs. Es queixava dels horaris (massa dies a les 10 de la nit), es lamentava del calendari (mai tenia quatre dies entre partits), plorava pel tracte dels comitès (a Arbeloa li treien targetes que a Alves li mantenien) i aixecava sospites sobre l’arbitratge de Benquerença a Milà (“Ja sabia que podia passar una cosa així”) després d’haver mantingut que ell no parlava mai dels àrbitres. Era la temporada que, des d’un despatx de Madrid, s’havien inventat la campanya del cagómetro, i els altaveus, oportunament endollats, havien anat escampant la idea per fer sortir el Barça de polleguera. Malgrat la campanya de l’escagarrinament, el Madrid de Pellegrini mai va poder atrapar el Barça, que va guanyar la segona Lliga consecutiva.
A la temporada següent, i per obra i gràcia del mateix pensador al mateix despatx, es van treure el villarato de la màniga. Com que el cagómetro no els havia servit per a res, ja amb Mourinho a la banqueta, el corró mediàtic afí a Florentino va intentar pressionar els àrbitres dient, dia rere dia, que ajudaven el Barça. La Lliga també va ser nostra. Enguany, amb un Madrid que ha llençat una Lliga que fa dos mesos tenia al sarró, han tornat a engegar una campanya. La moda 2014-15 és en positiu, això sí que és d’agrair. Passa per dir i repetir, a totes hores, que ells guanyaran els 10 partits que els queden a la Lliga. Ara ja 9. I així intentar que a Piqué i companyia els tremolin les cames i facin llufa en el moment menys pensat. Avui, per exemple, ens visita l’Almeria, un altre andalús amb un peu a Segona. Aquella tarda contra el Xerez, per cert, vam guanyar per 3 a 1 amb un gol per a cada davanter: Jeffren, Henry i Ibrahimovic. Messi es va quedar a la banqueta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada