Meitat Pep, meitat Premier
El City ofereix una primera meitat admirable i derrota el West Ham (3-1)
Peter Byrne
POL GUSTEMS / MANCHESTER
Diumenge, 28 d'agost del 2016 - 22:46 CEST
EL PERIODICO
EL PERIODICO
Dos mesos. Potser algun dia menys. És el temps que ha necessitat Pep Guardiola per esborrar alguns dubtes de la pissarra i demostrar que sí, és evident, el futbol del Manchester City també ens recordaria el dels seus equips anteriors. Davant un West Ham que li va ensenyar les teranyines defensives de la Premier i que va enverinar el partit en la segona meitat, el Pep va presenciar quaranta-cinc minuts brillants del seu nou projecte.
Una primera meitat per emmarcar. La jugada de tiralínies al primer toc del primer gol entre Silva, Nolito i Sterling es podria haver firmat al Camp Nou. El remat de Fernandinho, rebent un servei lateral de Kevin de Bruyne, el podria haver fet vestint la samarreta del seu Bayern.
Sterling, un altre jugador
El City tocava amb sentit al voltant d’uns hammers que contemplaven, convidats, la primera gran tarda del Pep en el futbol anglès. Fins que l’essència d’aquesta competició es va interposar pel camí. Aquí qualsevol es pot despertar encara que faci una eternitat que està adormit.
Michail Antonio va sorprendre Caballero en l’única acció de perill dels visitants i el City no va poder asserenar-se fins que Sterling, un cop més i en l’últim suspir, va confirmar que ells també es presentarien al primer derbi de Manchester amb un ple de victòries.
«Jo no li he fet res», es va defensar després Guardiola. Els aficionats anglesos, també la premsa, estan al·lucinats amb la transformació de Raheem Sterling. L’any passat, tímid i ineficaç; amb el Pep, constant i resolutiu.
«Fa poc temps que som aquí i no esperava jugar tants minuts bé tan aviat», va continuar el mànager del Manchester City. La grada quasi no va protestar l’enèsima i potser última suplència de Joe Hart. La cançó de moda, la de Guardiola, una versió del Glad All Over del grup dels seixanta The Dave Clark Five, va ser protagonista després dels gols i en els trams de joc més esplèndids.
El públic es va aixecar del seient i va dedicar un multitudinari aplaudiment als jugadors quan l’àrbitre va assenyalar el temps de descans. El Pep negava amb el cap. L’àrbitre havia tallat un contraatac de Nolito. En volia més. En canvi, Pablo Zabaleta en volia menys, volia respirar. El tècnic català havia estat a sobre seu constantment. El lateral que juga a la banda pròxima a la banqueta està sempre a l’abast de les seves correccions. També John Stones, la prolongació del Pep al camp, orientat sobre les decisions a prendre en la sortida de pilota.
Willy Caballero sortia cinc metres fora de l’àrea quan el City atacava. «¡Més! ¡Més!», cridava Guardiola. L’argentí se’l va mirar amb cara llarga perquè no està habituat a col·locar-se tan amunt. No li va quedar cap més remei que obeir. Podria haver sigut el seu últim partit com a protagonista a la lliga, encara que Guardiola no va voler confirmar si Claudio Bravo entraria a l’equip després dels partits de seleccions. «No ho sé. Claudio començarà a entrenar-se i després decidiré l’equip», va sentenciar el preparador.
Els gegants de Manchester no s’han permès ni mitja relliscada en les primeres tres jornades. Tampoc el Chelsea de Conte. Manchester United i City han patit alguns minuts d’intriga. No obstant, també han ensenyat el que poden arribar a fer.
Els diables de Mourinho tenen el caràcter guanyador que representa el club de tota la vida. El que es va perdre amb David Moyes i Louis Van Gaal. Contra el Hull es van permetre l’honor de guanyar en el Fergie Time, el temps afegit que mai s’acabava si Alex Ferguson era a la banqueta. I el City ja s’ha imbuït del toc de Guardiola. «Es pot millorar. Hi ha molt a fer», prossegueix el català. En la jornada següent, United i City es veuran les cares a Old Trafford. «Has de fer una actuació increïble per guanyar a Old Trafford. Tinc ganes de viure aquesta experiència», va dir Guardiola. L’espera fins al 10 de setembre sembla interminable.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada