L'expresident del Barça, l'home que recuperà la identitat del club i fitxà Johan Cruyff com a jugador, ha mort aquest dimecres
elMón
per Adrià Soldevila 22/03/2017
Agustí Montal, expresident del Barça. | FCB
Agustí Montal i Costa, president del Barça entre el 1969 i el 1977, ha mort aquest dimecres a l'edat de 82 anys. Fill d'Agustí Montal i Galobart, també president del Barça entre el 1946 i el 1952, fou una personalitat clau per al club en la recuperació dels valors històrics de l'entitat.
En plena dictadura, Montal va recuperar la senyera de l'escut, eliminada pel franquisme, el nom de Futbol Club Barcelona -espanyolitzat per Franco- i el català en els documents oficials i de la megafonia de l'estadi, decisions que van costar-li diversos maldecaps amb les autoritats dictatorials del moment.
El 1973, Agustí Montal va fitxar el futbolista que revolucionaria la història del club. Johan Cruyff, un home lliure i demòcrata, aterrava a una Barcelona sotmesa pel franquisme per enlairar un Barça trist i dur la primera Lliga després de 13 anys de penúries.
Agustí Montal i Costa fou, també, membre de la junta directiva de Narcís de Carreras (1968-69), el president que pronuncià per primera vegada -en el discurs de presa de possessió- la frase "més que un club", basada en els vincles socials i polítics de l'entitat barcelonista. A les eleccions del 1969, Montal va vèncer Pere Baret, opositor d'Enric Llaudet durant la seva presidència (1961-1968) i també exdirectiu de la junta de De Carreras.
Una de les victòries més recordades de Montal, a nivell institucional, fou la batalla per la inscripció de futbolistes oriünds. La Delegación Nacional de Deportes, òrgan depenent de la dictadura, va tancar les fronteres al Barça pel fitxatge d'estrangers, en una discriminació evident respecte la resta de clubs estatals, sobretot el Reial Madrid. Montal, amb l'ajut de Miquel Roca Junyent, va amenaçar la dictadura de fer públic un informe amb tots els estrangers inscrits a la Lliga espanyola. I va guanyar.
Guardiola: "Cruyff és la personalitat més influent dels darrers 50 anys en el futbol"
El tècnic del Manchester City analitza l'actualitat a la televisió del club i explica una dels seus desitjos de futur
per Adrià Soldevila 11/03/2017
Pep Guardiola no es vol comparar amb Johan Cruyff. En una entrevista concedida a la televisió oficial del seu actual club, City TV, el tècnic de Santpedor considera Cruyff "la personalitat més influent dels darrers 50 o 60 anys al món del futbol". Preguntat precisament per la influència de l'holandès, Guardiola manifesta que "mai podrem tornar-li el què va fer per nosaltres".
En l'entrevista, l'entrenador català analitza diversos temes d'actualitat, com la pressió dels mitjans i de l'entorn, els canvis de rutina o dieta per guanyar els rivals en petits detalls o la seva passió pels joves, en una feina que podria ser la darrera de l'exjugador blaugrana abans de la retirada: "Potser és l’única forma. Potser m’agradaria acabar com vaig començar. Però dependrà de com ho visqui. M’agradaria ser entrenador els propers anys, però potser sí que acabi on vaig començar."
Aquestes són les reflexions més interessants de l'entrevista a Pep Guardiola:
El mètode Cruyff
"La influència de Johan Cruyff va ser enorme. Va canviar la manera de pensar de dos clubs, l’Ajax i el Barça, com a jugador i entrenador. La seva influència és incomparable. És la personalitat que més ha influenciat en el món del futbol en els darrers 50 o 60 anys. Ningú es pot comparar amb ell. Molts jugadors que van estar amb ell, amb les seves idees i la seva passió, ara estem entrenant. Mai podrem tornar-li el que va fer per nosaltres."
Valoració de la temporada
"Molt content. Ens agradaria que la diferència a la Premier fos més curta, però la competició és molt dura. Estic content per com hem jugat i competit, no només en partits importants on han estat increibles, sinó també e partits on sovint és complicat estar concentrat i mentalment preparats. És un plaer, com entrenador, treballar amb aquests jugadors."
Aprenentatge a la Premier
"He après coses sobre els vostres jugadors. Cada país té coses especials, la competició és dura per molts motius, però a Espanya i a Alemanya també és dura. A tot arreu hi ha dificultats. Però la raó per ser entrenador és el dia dia, el camp, la relació amb els jugadors i poder imaginar que les properes temporades seran millors. Per això sóc entrenador i estic molt content de treballar amb ells."
Decisions pel grup
"Quan arribes és difícil prendre decisions, perquè no els coneixes. Tens una idea, pel què has vist, pel que t’han comentat fora del camp, però els has de conèixer per ser just. Però ara les meves decisions tenen més fonament. Quan arribes els dius que jugaràs d’una manera i que ho gaudeixin."
"Aquest és el repte. A vegades els pots convèncer i a vegades no. Has de posar alguna cosa sobre la taula per ser convicent o fer-los ser part. He estat concentrat en una cosa: no podem pensar en direccions diferents. Perquè la tàctica és important, però no el més important. Des del començament he sentit que tothom ens segueix, l’staff, la gent."
Límits a l'internet
"Hi ha llocs on no m’agrada l'internet. La nostra generació és diferent de la dels fills. El mòbil i l’ordinador formen part de la seva vida. Abans llegiem llibres i ara són a l’ordinador. Però hi ha zones com la sala de massatges, amb els fisios, on no m’agrada que mentre el fisio treballa ells enviin missatges. El dia és suficientment llarg, passem quatre o cinc hores junts al matí. Els queden onze o dotze hores per respondre als missatges. Però entenc que tinguin el seu mòbil i l’utilitzin."
"Ells van estar d’acord. No és qüestió de dir-los que facin una cosa perquè sóc l’entrenador. Els dic que farem una cosa per una raó concreta. Només pel respecte a l’staff, per la gent que us cuida, per la gent que treballa amb vosaltres. S’ha de respectar aquesta gent."
Relació entorn-entrenadors
"A Europa estem molt controlats. Tinc vida privada i està bé. La gent la respecta. A vegades vaig per Deansgate i la gent em demana fotos, però això no és cap problema. La gent respecta molt la nostra vida privada."
"No sé què passarà, però crec que abans això era més relaxat. On hi havia quatre periodistes, ara n’hi ha quaranta. On hi havia dues càmeres, ara n’hi ha vint. I on hi havia una ràdio, ara n’hi ha deu. I Twitter, Instagram, tothom opinant. Per això t’has de mantenir al marge i centrar-te en la vida privada, la família i, per suposat, a la feina."
Control en la dieta i el descans
"M'agradaria permetre que els jugadors mengessin i fessin el que vulguessin. Abans era així, però no jugàvem la quantitat de partits que es juguen ara, ni amb aquesta intensitat. Abans corries 7-8 quilòmetres, ara 12 o 13. Es gasta més energia i s’ha de recuperar. El menjar i el descans marquen la diferència i cal controlar-ho el millor possible La diferència és molt petita. La línia és molt estreta i hi has de ser per poder control·lar el màxim de coses possibles."
Els joves del City
"Estic molt impressionat pel què fa la gent anglesa. Des de fa molt temps la gent treballa amb l’Acadèmia i hi ha quatre o cinc jugadors que estaria encantat que estiguessin molt temps aquí, per posar-los, perquè se sentin protegits per l'entrenador, perquè tinguin una experiència amb el primer equip i perquè juguin. Sé la importància que té pels fans. I han de saber que som aquí i que no els podem posar si no tenen talent. Han d’estar desitjosos d’aquest repte. Si són suficientment bons, si tenen passió, si volen viure d’això, han de saber que hi som."
"En el món professional entenc que la gent vulgui títols, però és un plaer sentir que has donat l’oportunitat a un noi, perquè la mereixia, perquè les oportunitats no es donen així com així. Si després d’això té una carrera, si estima el joc no com un professional, sinó com un amateur, ho aconseguirà. I si creu que l’has ajudat és una gran satisfacció."
Treballar amb una acadèmia de joves
"Pot ser. Potser és l’única forma. Potser m’agradaria acabar com vaig començar. Però dependrà de com ho visqui, si em moc més. M’agradaria ser entrenador els propers anys, però potser sí que acabi on vaig començar."
Guardiola: "És una gesta impressionant i me n'alegro molt per Luis Enrique"
El tècnic català felicita el Barça per la remuntada davant el PSG
per Redacció 09/03/2017
el Món
Pep Guardiola al Mundial de Clubs de 2011 | EFE
Pep Guardiola no va poder veure el Barça, però sí que va tenir temps per felicitar l'equip de la seva vida. Després que el Manchester City empatés en partit de Premier League davant l'Stoke City, el tècnic de Santpedor va voler congratular el conjunt blaugrana per l'espectacular remuntada davant el PSG, en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions.
L'entrenador català, que va atendre els mitjans de comunicació un cop acabat el partit a l'Etihad Stadium, va voler "felicitar el Barça, han aconseguit una proesa impressionant. Me n'alegro molt per Luis Enrique i per aquesta generació de jugadors que ens els últims anys està aconseguint tantes coses".
Guardiola va explicar que, la seva intenció, és veure el partit quan disposi de temps per a poder-ho fer: "És una gesta impressionant i tinc curiositat per veure amb calma com ha anat el partit. Un dia, quan tingui temps, el veuré." I va insistir. "Vull felicitar tot el barcelonisme i, especialment, Luis Enrique i tots els jugadors", va concloure.
Tropiezo inesperado del City frente al Stoke, que se dejó dos puntos en casa a pesar de intentarlo hasta el final (0-0). Necesitó el cuadro celeste la ayuda de Silva, que partió desde el banquillo, para acelerar el tempo del choque, pero ni con el internacional español los de Guardiola pudieron cambiar el resultado inicial que invita al Chelsea a sentirse todavía más favorito para ganar la Premier League.
Aprendió Mark Hughes de la pizarra del Sunderland y planteó un escenario parecido al de Moyes, entregado al City pero protegido en la retaguardia. Obligó el Stoke a que el City atacara el espacio exterior, elaborando siempre desde Sané y Navas hacia a Agüero. Guardiola optó por el extremo andaluz en detrimento de Sterling, aunque la idea permaneció intacta. Los rojiblancos, sin embargo, no sufrieron en demasía durante el primer tiempo, tan bien plantados como insinuantes en sus escasos acercamientos a la portería de Caballero, que tuvo que sacar un remate desde el interior del área chica a Berahino nada más echó el balón a rodar.
Demasiados cambios había introducido Pep en la partida, masticada con pausa por un City que se encalló en el juego de posición. No deslizaba el balón como en otras ocasiones, con Touré Yaya y Fernandinho en el eje. El Stoke no tembló porque no le dieron motivos para ello. Cuajó un encuentro serio, ordenado, y con la concentración le bastó para contrarrestar a los locales, poco más que voluntariosos en su empeño.
Se quejaba el técnico del City desde su área técnica por algunas decisiones del colegiado, poco dado a señalar el mínimo contacto. Agüero aceptó el reto del cuerpo a cuerpo, mucho más comprometido en las últimas fechas del campeonato. No acompañó De Bruyne, espeso y errático en el último pase. El belga lo intentó, condujo y asistió, pero todas las intenciones se quedaron en eso. No acertó el City ni tras el descanso, obligado a cambiar el ritmo para conseguir el tanto que desigualase el envite. Leyó Guardiola que el encuentro pedía a Silva e hizo ingresar al canario. Con él se recuperó algo de fluidez y el City tuvo su gran ocasión en las botas de Sané, pero el disparo del alemán se fue a las nubes a pesar de que parecía sencilla su definición.
Corrieron los minutos deprisa para el City, mientras el transcurso del mismo convenció progresivamente al planteamiento dispuesto por el Stoke. Muy cerca se encontraban en ese momento de rebañar algún punto del Etihad, atrevidos incluso en alguna excursión ofensiva infructuosa. Despojado de cualquier tipo de complejos, los ‘Potters’ no se amedrentaron aunque los celestes persistieron en su intento. La recta final, en este sentido, fue frenética. No se podía permitir el City un empate y se aferró a Silva para evitar el traspiés. La tuvo el canario hasta en dos ocasiones, pero no era el día de los del norte de Inglaterra. No conectaban con la portería de Grant, aunque los balones finales que colgaron sobre su portería amenazaron con retratar al Stoke en los suspiros finales. No fue así, descolgando a Guardiola de Conte y al City del Chelsea.
David Moyes fue el hombre que a punto estuvo de jaquear el debut de Guardiola con el City. Aquel día, lejano en el mes de agosto, el coraje se alió con el cuadro celeste, pero el técnico inglés demostró tras siete meses de competición que no iba desencaminado en su partida táctica. En el Stadium of Light, con el equipo jugándose la permanencia, el Sunderland confrontó su inferioridad con un excelente planteamiento, pero los azules de Manchester acabaron por imponer su calidad para firmar un triunfo (0-2) que les afianza en la tercera plaza.
Estaban cómodos los rojiblancos sobre el escenario, entregados al vaivén inicial del City pero seguros en un ejercicio colectivo de colocación. Trazaban los visitantes de un lado para otro ante la mirada del Sunderland, que pudo hasta ponerse por delante si el disparo de Defoe, al cuarto de hora de juego, no se hubiese estrellado en la madera. Incluso se impuso en el juego a balón parado, donde obtuvo dos ocasiones claras en saques de esquina que retrataron a la defensa del City. Disfrutaba la hinchada con los suyos, esperanzados con rascar algún punto como hicieran con Tottenham y Liverpool en fechas anteriores. Pero cuando menos se lo esperaba se asomó Agüero para echar por tierra el trabajo realizado por los hombres de Moyes. No había dado síntomas de su presencia el argentino, al que le bastó una llegada para dar ventaja a Guardiola. El ariete culminó una jugada colectiva bien elaborada desde la base, conducida entre Touré Yaya y Silva y asistida por Sterling (41’).
El gol desmerecía al Sunderland en el peor momento, al filo del descanso, cuando se veían cerca del primer respiro. Hasta entonces se habían posicionado con orden, presionando en la salida del balón del City pero rápidos en la transición defensiva para cerrar pasillos interiores ante la desesperación de Pep, avisado de lo que se iba a encontrar. No hay partido que le incomode más al catalán que este, cuando el rival se parapeta a la espera de una oportunidad. La tuvieron los de Moyes, pero la diferencia entre Agüero y Defoe fue cuestión de centímetros.
Con ese resultado a favor empezó el City tras el descanso, mucho más pausado en el juego para evitar que los fogonazos del Sunderland pudieran acercarle al sueño de la remontada. Estuvo bien en esa faceta Caballero, por el que volvió a apostar el técnico de Santpedor. Concentrado en las pocas llegadas que tuvo, el meta argentino dio estabilidad a sus compañeros y estuvo perfecto en la interpretación del juego con los pies. Los locales, por su parte, estaban más lejos del empate de lo que apuntaba el marcador, algo que rubricó Sané a la hora de juego, cuando definió con precisión al aprovechar una asistencia de Silva. Al canario solo le faltó el gol para redondear una actuación brillante, omnipresente cuando le requirieron sus compañeros. Acompañó en el vértice inferior y en el superior, en la salida y en el último pase. Con el 0-2, sin embargo, el último clasificado de la Premier se desvaneció, perdió las fuerzas y acusó el cansancio después de una hora en la que corrió y neutralizó el poderío de los de Guardiola.
No hubo consolación para el Sunderland, exento de recompensa cuando las individualidades marcaron la diferencia. La media hora final del choque perdió emoción, aunque el City la disputó con inteligencia, protegido con el balón y sin desgastarse más de la cuenta. Con más de un 70% de posesión a lo largo de los noventa minutos, el conjunto del Etihad condenó a su rival a perseguirle en el tramo final, algo de lo que se acabó cansando el público, que abandonó sus asientos a pocos instantes para la conclusión. No había ya nada que hacer, expuestos los ‘Black Cats’ a una goleada que de haberse producido hubiera sido injusta. Llegó con facilidad el City, refrescado por Guardiola con los cambios de De Bruyne, Nolito y Delph, pero no hizo más sangre y firmó una victoria sólida, que le consolida en la tercera posición en la Premier a un punto del Tottenham, que defrauda en Europa pero ilusiona en Inglaterra.
“Estaba convencido de que ficharía por el Barça, pero Guardiola pasó de mí”
Guardiola no quiso fichar a Özil, según el jugador alemán (Dave Thompson - Dave Thompson / GTRES)
MundoDeportivo.com
Mesut Özil ha hecho una sorprendente revelación en la que asegura que en 2010 estuvo a punto de fichar por el Barça pero que Pep Guardiola no tuvo ningún interés y que entonces se decidió por el Real Madrid.
“El Arsenal estaba interesado en ficharme después de la Copa del Mundo de 2010, al igual que el Manchester United, el Bayern Munich, Barcelona y el Real Madrid”, dice un extracto del nuevo libro de Özil, ‘Die Magie des Spiels’, publicado por Bild.
“Mi agente se sentó con el Bayern para discutir el fichaje. Tuvimos similares conversaciones con los otros clubes que me querían. Antes viajé a Barcelona, estaba convencido de que sería mi próximo club, estaba inclinado a unirme al Barça porque no había ningún equipo en el mundo que jugara un fútbol más bonito. Pero Guardiola no asistió a las conversaciones y tampoco me llamó en los días posteriores, ni siquiera me mandó un mensaje, no mostró que quisiera ficharme y mi interés se redujo entonces drásticamente”.
![Logotipo de AS]({"default":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AA5NSBH.img?h=50&w=50&m=6&q=60&u=t&o=t&l=f&f=png"} "Logotipo de AS")
![AS]({"default":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AA5NXGw.img?h=24&w=24&m=6&q=60&u=t&o=t&l=f&f=png"})
![]({"default":{"load":"default","w":"73","h":"41","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AAop8sI.img?h=410&w=728&m=6&q=60&o=f&l=f"},"size3column":{"load":"default","w":"62","h":"35","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AAop8sI.img?h=351&w=624&m=6&q=60&o=f&l=f"},"size2column":{"load":"default","w":"62","h":"35","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AAop8sI.img?h=351&w=624&m=6&q=60&o=f&l=f"}})
