divendres, 22 de maig del 2020

Les dues equipacions del City: una inspirada en Gaudí i l'altra genera rebuig

Les noves equipacions del Manchester City no han deixat indiferent a ningú. Puma, en el que serà la segona temporada amb els de l'Etihad, hauria dissenyat les noves samarretes del conjunt dirigit per Pep Guardiola per a la temporada 2020-2021.
Manchester City Primera equipacio 2020 2021 gaudi
El portal Footy Headlines ha estat l'encarregat a revelar les dues samarretes, tot i que no hi ha confirmació oficial de l'entitat. L'equipació de local podria estar inspirada en Antoni Gaudí i mostra un trencadís amb els tradicionals colors blaus cels.
Camiseta Manchester City 2020 2021 tercera @footyheadlines La tercera equipació és la que més polèmica genera. Puma s'ha atrevit amb un disseny innovador però arriscat i és que combina els colors blancs i blaus i amb unes figures en forma de llàgrima. Els usuaris que han vist la samarreta han mostrat el seu rebuig cap a aquesta equipació.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat

dijous, 14 de maig del 2020

L'àrbitre de la final de la Champions del 2016 reconeix que va concedir un gol il·legal al Madrid

L'àrbitre de la final de la Champions del 2016 reconeix que va concedir un gol il·legal al Madrid

Mark Clattenburg assegura que el conjunt blanc va guanyar la Lliga de Campions gràcies a un gol en fora de joc de Sergio Ramos

Mark Clattenburg, àrbitre de la final de la Champions del 2016 que el Reial Madrid va guanyar contra l’Atlètic de Madrid, ha reconegut que va concedir un gol il·legal al conjunt blanc, gràcies al qual, tenint en compte el resultat final (1-1), va servir als de Zidane per forçar els penals que van decantar-se a favor seu. En una entrevista al Daily Mail en la qual ha repassat els futbolistes als quals li ha costat més dirigir sobre un terreny de joc, el col·legiat ha destacat Pepe i ha recordat el que va passar a Milà, seu de la final.

“En aquell partit, el Madrid es va avançar gràcies a un gol de Sergio Ramos en fora de joc. Ens en vam adonar al descans. Era una acció difícil i el meu assistent es va equivocar”, ha reconegut Clattenburg al mitjà de comunicació citat. En el mateix compromís, Pepe va cometre un penal sobre Fernando Torres i, quan va protestar-lo, l’àrbitre va recordar-li que el seu equip havia marcat una diana il·legal. “Estava furiós i em va dir que no havia fet falta. Li vaig dir que el gol de Ramos no hauria d’haver pujat al marcador. Va callar de cop”, ha revelat.
“La gent pensarà que és estrany, ja que dos errors no fan un encert. Els àrbitres no pensem així, però els jugadors sí. Sabia que si li deia això acceptaria la situació”, ha afegit Clattenburg sobre l’incident amb el central portuguès, a qui “no era gens divertit arbitrar perquè l’havies de vigilar constantment”. “Pepe va actuar diverses vegades perquè caigués a la seva trampa i expulsés algun jugador de l’Atlètic. Però jo coneixia la seva forma de pensar i no ho vaig fer. És un jugador del qual no et pots fiar: un partit podia estar sent fàcil i, de cop, ell feia alguna cosa”, ha sentenciat.

dimecres, 6 de maig del 2020

11 anys de... Quan el Barça de Guardiola va fer augmentar la natalitat

El passat 6 de febrer, abans del confinament i abans que la paraula coronavirus ens fos tan familiar, a tots els basars de Catalunya van començar-se a esgotar les espelmes amb els números 1 i 0. Segons sembla, també a les pastisseries del país van notar un augment de la demanda de pastissos d’aniversari amb el número 10 fet amb nata. La situació més curiosa es va viure als parcs infantils de piscines de boles, però, que durant dies no van donar l’abast amb l’acumulació de celebracions dedicades a criatures de 5è de Primària.
Segurament la majoria dels seus petits protagonistes no ho sabien, però tots són fills d’una nit del 6 de maig del 2009 de la qual avui es compleixen onze anys i que nou mesos més tard va comportar un inusual augment de la natalitat a Catalunya durant els últims dies de gener i els primers de febrer del 2010, segons va publicar fa uns anys un estudi del doctor Jesús Montesinos al British Medical Journal. Avui fa onze anys als bars es podia fumar, José Montilla era president de la Generalitat, el món es dividia entre els que a la butxaca hi portàvem un Nokia o els que hi portàvem una BlackBerry, i el Barça, que tres dies abans havia assaltat el Bernabéu guanyant 2-6 al Reial Madrid, només tenia dues Copes d’Europa a les vitrines.
Aquella nit del 6 de maig de 2009, quan al minut 92 de joc i amb 1-0 al marcador Dani Alves va centrar des de la banda dreta d'Stamford Bridge, el món es va aturar quan passaven 22 segons i 3 minuts de dos quarts d'onze de la nit: Eto’o no va rematar, la pilota va caure als peus de Messi després d’un rebot i l’astre argentí, sense pensar-ho, va passar l’esfèrica a Iniesta, que va disparar al primer toc per enviar al fons de la porteria de Cech el gol més inoblidable que el barcelonisme hagi celebrat mai.

G⚽️AL MORNING!!!
🔙 I tu on vas viure aquella nit? Avui fa 8 anys del gol d'@andresiniesta8 a Stamford Bridge

En aquell moment, quan Andrés Iniesta va córrer cap a la graderia traient-se la samarreta i descrivint millor que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la paraula èxtasi en el seu rostre, el manxec no podia imaginar-se que nou mesos més tard es registraria un augment del 16% en el nombre de naixements a Catalunya gràcies al seu gol. Els fills del gol de 'Lo puto Gusiluz' també ho són de la galopada de Pep Guardiola celebrant el gol per la banda, de l’astúcia de Silvinho alertant el tècnic de Santpedor que fes un canvi per perdre temps o de les imatges d’un Joan Laporta eufòric abraçant-se a la llotja amb la resta de directius blaugranes, saltant-se el protocol i fent, senzillament, allò que els reclamava el cor.
Els fills de l’iniestazo potser encara no ho saben avui, però és possible que aquella nit del 6 de maig els seus pares fossin alguna de les moltes parelles que, moguts per la passió, es llencessin també a fer el que els reclamava el cor després de celebrar el gol en algun bar de l’Eixample, en alguna plaça amb pantalla gegant de Mollerussa, en alguna penya barcelonista de la Plana de Vic o en alguna habitació d’hotel amb televisió per cable.
Fa tres mesos, mentre les seves criatures bufaven les espelmes i obrien algun regal, uns quants pares potser ja no es van trobar en la compromesa situació d’haver d’explicar als seus fills petits d’on venen els nens, ja que a 5è de Primària ja s’estudia l’aparell reproductor a Naturals. Malgrat la ciència ajudi els seus fills a entendre com arribem al món, avui és el dia idoni perquè aquests pares expliquin als seus fills de deu anys i mig, però, la història de la cigonya que porta els nadons embolicats al bec. El 6 de maig és el dia idoni per a fer-ho, però que no els diguin que ve de París. Que els diguin que, en el seu cas, la cigonya va venir d'Stamford Bridge.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat

dissabte, 2 de maig del 2020

Piqué recorda el 2-6 del Barça de Guardiola al Bernabéu

Piqué recorda el 2-6 del Barça de Guardiola al Bernabéu

El central blaugrana rememora el seu gol, el que va tancar la golejada culer al camp de l’etern rival

Aquest dissabte 2 de maig, mentre les competicions esportives estan aturades pel coronavirus, es compleixen 11 anys justos d’un vespre que pocs dels culers que el van viure oblidaran: el del 2-6 del Barça de Pep Guardiola al Santiago Bernabéu. El conjunt blaugrana, entrenat per Pep Guardiola, va passar completament per sobre del seu etern rival, el Reial Madrid, llavors dirigit per Juande Ramos, en un partit que, a més, va servir als catalans per sentenciar la lluita pel títol de la Lliga.
Un dels gols que més es recorden d’aquell compromís és el de Gerard Piqué, no només perquè va ser el darrer –i, per tant, el que va fer la ferida més grossa–, sinó també per l’autor de la diana, la celebració i, fins i tot, la resolució de la jugada. El central català, com no podria ser d’una altra forma, tampoc no oblidarà mai aquell gol. De fet, aquest dissabte ha aprofitat l’avinentesa i l’aniversari de l’efemèride per recordar el partit a través del seu compte de Twitter. “11 anys!”, s’ha limitat a escriure.

11 years! 
Vídeo incrustat
🔵🔴

Mourinho, sobre el seu Madrid i el Barça de Guardiola: “Érem els millors”

Mourinho, sobre el seu Madrid i el Barça de Guardiola: “Érem els millors”

L’entrenador portuguès assegura que ell i els seus futbolistes se sentien superiors a la resta d’equips: “Vam construir un identitat de joc molt adaptada a les condicions i a la qualitat dels jugadors

Durant la seva etapa al Reial Madrid, José Mourinho va haver de conviure amb el millor Barça de la història. El conjunt blanc va veure des de molt lluny (en el sentit futbolístic) el domini blaugrana a Espanya i Europa, però l’entrenador portuguès, caracteritzat per les seves excentricitats, no considera que l’equip entrenat per Pep Guardiola fos millor que el seu. Així ho ha assegurat, si més no, en una entrevista al diari MARCA en què ha tret pit i ha assegurat que ell i els seus futbolistes se sentien superiors a la resta.
Nosaltres sentíem que érem els millors, el millor equip, i amb aquesta mentalitat anàvem a jugar a València, Sevilla, al Calderón, a San Mamés o al Camp Nou. Aquella motivació enorme era la que feia que aquells camps no suposessin un factor de pressió per a nosaltres”, ha declarat l’actual tècnic del Tottenham sobre la seva etapa al Santiago Bernabéu. “Vam ser capaços de trobar una forma de jugar en què érem els millors. Vam construir una identitat de joc molt adaptada a les condicions i a la qualitat dels jugadors. Per descomptat, també va ser clau l’enorme talent de tots aquells grans futbolistes i l'entesa entre tots ells. Estaven molt units, connectats per una gran ambició”, ha afegit.
El portuguès ha recordat amb especial entusiasme el clàssic contra el Barça de la temporada 2011/12. “Ens servia la victòria, però també l’empat. Vam preparar el partit bé i l’emoció va perdre a favor de la raó”, ha dit.“Jo els repetia constantment als meus jugadors: ‘Guanyarem aquest partit, el guanyarem’. L’emoció i la pressió la tenen ells, que juguen a casa i estan obligats a guanyar. Nosaltres en una transició els matarem. Així ho vam fer quan ens van empatar”, ha recordat un Mourinho que aquella mateixa temporada va plorar per primera (i fins ara única) vegada per una derrota, contra el Bayern de Munic a les semifinals de la Champions: “Va ser molt dur. Érem els millors d’Europa. Recordo com, a dins del meu cotxe aturats davant de casa, vam estar plorant amb Aitor Karanka”.
Més informació
 

Mourinho demana disculpes per haver-se saltat el confinament