Els comptes del Barça: fum, ombres i molta por
Veritats sobre les partides del club i sospites sobre el famós préstec de Goldman Sachs
Dilluns de la setmana passada vam seure davant del televisor il·lusionats per conèixer per fi el tancament de comptes del FC Barcelona, més de tres mesos després del 30 juny, dia en què acabava l’exercici 2019/20. Però la decepció no es va fer esperar, perquè no vam poder examinar els comptes complets, sinó que només vam veure algunes partides que, entre ombres de dubte, ens va mostrar el directiu Jordi Moix Latas.
La variable més rellevant de l’exercici 2019/20 és la facturació, que ha caigut respecte la temporada passada en 135 milions d’euros i en prop de 200 milions respecte al que s’havia pressupostat. Unes xifres que encaixen prou bé amb allò que s’havia previst quan es feien estimacions sobre els possibles efectes econòmics de la pandèmia. Com que les despeses no han baixat en una magnitud similar sinó inferior, el resultat de l’exercici ha estat una pèrdua molt elevada, de gairebé 100 milions d’euros.
Aquí cal fer la primera nota a peu de pàgina sobre la manca de fortalesa del compte de pèrdues i guanys del club: la temporada passada va caldre facturar 990 milions d’euros (una de les xifres més elevades de l’esport mundial) per obtenir un benefici molt minso de 5 milions; addicionalment, el pressupost de la temporada 2019/20 (elaborat quan no es podia preveure l’arribada de la pandèmia) establia una facturació rècord mundial de 1.047 milions d’euros, que retornava un petit benefici d’11 milions. Aquest marge tan reduït representa un greu problema, tant per la seva magnitud, com per la manera d’obtenir-lo, cosa aquesta darrera que ara comentarem.
"La gestió de club excloses les vendes de futbolistes dona pèrdues de manera sistemàtica en els darrers anys"
La qüestió és que aquests beneficis tan escassos que s’obtenen no són fruit de l’activitat ordinària com a club, sinó que afloren per la compravenda de jugadors; en altres paraules, la gestió de club excloses les vendes de futbolistes dona pèrdues de manera sistemàtica en els darrers anys. Però encara hi ha més: hi ha motius en escreix per pensar que algunes d’aquestes vendes han permès anotar-se un benefici a partir d’uns preus de venda ficticis (casos Cillessen i Arthur), i no pas de mercat, amb el que el problema és encara més gros.
Amb tot, l’assumpte més preocupant és el del deute. Segons les dades facilitades per Moix, referides només a deute financer, aquesta partida ha passat de 554 milions (tancament 2018/19) a 820 milions (tancament 2019/20), el que implica un augment del deute inexplicable de gairebé el 50%. Aquesta xifra dels 820 milions ha fet saltar les alarmes entre els opinadors de les xarxes, però cal que tenir en compte que es tracta del deute financer, és a dir, no és pas el deute total de l’entitat, que se situa molts esglaons per sobre.
Si donem un cop d’ull a les magnituds de la temporada 2018/19 (l’última de la què coneixem el tancament complet), trobarem el següent:
- Deute a curt termini: 506 milions, dels quals
- Deute bancari: 10,8 milions
- Emissions de deute: 1,1 milions
- Deutes amb personal esportiu: 161 milions
- Altres deutes: 333 milions
- Deute a llarg termini: 512 milions, dels quals
- Deute bancari: 61,5 milions
- Emissions de deute: 197 milions
- Deutes amb personal esportiu: 70,5 milions
- Altres deutes: 182 milions
Les emissions de deute (aquests gairebé 200 milions que indiquem) es corresponen a quatre emissions de “senior notes” (un producte semblant als bons) que van ser adquirides per entitats nord-americanes i franceses. Respecte el deute bancari, als comptes del club de la temporada 2018/19 s’hi indicava que “una entitat nord-americana” havia concedit un préstec de 90 milions d’euros -dels que se n’havia disposat 40 milions a 30 de juny de 2019- per a la construcció de l’Espai Barça. És molt rellevant tenir en compte que aquest préstec vencia l’agost de 2020, en un moment en què el club es trobava en una situació financera asfixiant, de manera que caldria saber si va poder ser retornat o, per contra, va ser absorbit per un altre préstec o bé va permetre el prestador executar algun tipus de garantia.
Dels camps no inclosos dins aquest anomenat “deute financer” (el que s’ha enfilat fins els 820 milions), els més rellevants són els deutes amb personal esportiu (que, com hem vist, la temporada anterior havien estat de 232 milions), proveïdors (la temporada 2018/19 era de 106 milions) i els pagaments pendents a hisenda (que estaven situats als 114 milions). D’aquesta manera, el passiu del club a tancament de la temporada 2019/20 es pot situar per sobre dels 1.200 milions d’euros, si és que aquestes partides que encara no coneixem s’han mantingut constants respecte la temporada passada.
Tenint en compte que els mateixos gestors del club han suspès l’assemblea de socis que havia d’aprovar aquests comptes, no sembla existir ja cap motiu justificable perquè l’entitat continuï sense donar a conèixer les seves xifres econòmiques als socis del Barça, que són els veritables propietaris de l’entitat.
"No sembla existir ja cap motiu justificable perquè l’entitat continuï sense donar a conèixer les seves xifres econòmiques als socis del Barça, que són els veritables propietaris de l’entitat"
A l’espera de conèixer les dades completes -compte de pèrdues i guanys i balanç de tancament- queda clar que la situació financera del club és molt inquietant, fruit d’una combinació letal de nivell d’endeutament molt elevat i incapacitat sistèmica per generar caixa (o sigui, per guanyar diners). A tot això cal afegir-hi la sospita que corre pels cenacles barcelonistes que el famós préstec que ha de concedir Goldman Sachs per edificar l’Espai Barça (uns 800 milions, que un cop retornats hauran tingut un cost de 1.250 milions) hauria estat ja signat i disposat parcialment. Una circumstància que tant de bo quedi en rumor perquè, de confirmar-se, complicaria de manera extraordinària la supervivència del club, si més no de la manera com el coneixem.
Guardiola va eliminar el Madrid de Zidane en aquesta Champions, però va caure contra el Lió. / EFE
