L'escollit va ser Deco, llavors una de les figures amb
més ascendència sobre els insegurs passos del jove Leo Messi. Amb 17
anys, i gairebé un any després de
jugar
els primers minuts amb el primer equip contra el Porto, el menut i
tímid argentí que impressionava els tècnics del planter va debutar en
partit oficial amb el Barça. Montjuïc va ser l'escenari escollit per
Frank Rijkaard. El davanter de Rosario va substituir el portuguès i va
jugar els darrers 8 minuts del derbi contra l'Espanyol. Era l'inici de
la dècada més gloriosa del Barça en tota la seva història.
Registres inigualables
L'imaginari col·lectiu que s'ha anat creant durant aquests deu anys
sobre la figura de Leo Messi és inesgotable. Retalls genuïns, gols
impossibles, eslàloms imparables, xuts inversemblants... però, a la
vegada, gestos que s'han tornat eterns i han marcat per sempre moltes
de les persones que l'han acompanyat durant aquests anys. Cadascú té el
seu moment, íntim o públic, al costat del millor jugador del món.
Alguns els guarden recelosos, altres els recorden orgullosos.
"L'abraçada que ens vam fer al vestidor del Bernabéu després de
guanyar l'any passat", recorda l'Àlex García, que, com Tito Vilanova,
va entrenar Messi de petit, a les categories inferiors del Barça, i
després es van retrobar al primer equip, amb García com a membre de
l''staff'. L'entrenador del femení blaugrana, Xavi Llorens, va ser el
primer que va tenir a les seves ordres el menut jugador de Rosario,
acabat d'aterrar del seu país. Llorens aparca els gols, s'allunya de
les exhibicions a la gespa. Fa tot just un any, a l'antiga fàbrica
Damm, va viure el moment més màgic amb Messi. "La seva cara quan va es
trobar amb el seus companys de l'infantil B, el seu primer equip, quan
va rebre la Bota d'Or", recorda, i descriu la imatge que va viure amb
el retrobament d'uns jugadors que es tornaven a veure 15 anys més tard:
"Es va quedar al·lucinat, se'n recordava, d'ells, del seu inici".
El pare del crac argentí té clar que el seu fill ha hagut de lluitar
per arribar a ser el que és ara: "Em quedo amb la força que ha tingut
per arribar aquí superant crítiques", comenta Jorge Messi. "El Leo ha
aconseguit el més valuós per a un esportista d'elit, ser el mateix de
fa 10 anys", explica el seu germà Rodrigo, que entre totes les imatges
que s'han anat acumulant durant aquesta darrera dècada en guarda una
amb especial devoció: els tres gols contra el Madrid al Camp Nou quan
Messi tenia només 19 anys; un 'hat trick' que va permetre empatar a
tres contra els blancs, el març del 2007.
Era el
preludi del que vindria. Amb Pep Guardiola –que parla de Messi com el
"monstre" quan s'hi refereix per la seva capacitat de sorprendre–,
l'argentí va assolir el seu millor nivell. La nit del 2 a 6 al Santiago
Bernabéu va ser un dels moments més màgics per al tècnic de Santpedor,
que va trobar per a Messi el seu nou hàbitat natural, la posició de
fals nou que el portaria a guanyar dos Champions més, completar la
consecució de 6 lligues, alçar 4 Pilotes d'Or... o marcar amb el pit el
gol de la victòria contra l'Estudiantes a la final del Mundial de
Clubs, al minut 110 de la pròrroga, quan el partit ja agonitzava.
Messi ha arribat a marcar 91 gols en un any natural; en porta 249 a la
Lliga, a només dos de Telmo Zarra; en total, 361 amb la samarreta del
Barça des del primer que va marcar contra l'Albacete al Camp Nou, el
2005, amb una vaselina precisa. Per a l'actual president del club,
Josep Maria Bartomeu, el gol de cap de Roma és el moment més destacat
de Messi al Barça. El màxim dirigent del club blaugrana també recorda
amb un somriure l'
anunci de Nike, en què diverses promeses del planter blaugrana, entre elles, Leo Messi, s'exhibien i deien: "Recorda el meu nom".
Però Messi, a més d'un crac dins del camp, també ho és fora. La seva
faceta solidària, sobretot amb els més petits, també el fa diferent. És
amb aquesta imatge amb què es queda Emili Ricart, exfisioterapeuta del
Barça: "La millor imatge per a mi és la il·lusió dels nens malalts
quan veuen el seu ídol", apunta recordant una imatge que s'ha repetit
en infinitat d'ocasions. Per Iniesta, el millor de Messi apareix fins i
tot abans dels partits: "És un plaer entrenar amb ell cada dia".
Llàgrimes i adéus
No tot han estat somriures. Com tot futbolista d'elit, Messi ha viscut
també la part fosca de l'esport. Encara sota el paraigua dels
somriures de Ronaldinho, l'argentí va viure amb amargor la lesió contra
el Chelsea al Camp Nou, l'any 2006, una lesió que el va apartar de la
final de la Champions de París, un trofeu que Messi no sent tant seu
com la resta dels més de 20 que ha aconseguit. L'abraçada amb Frank
Rijkaard a la banda de l'estadi, el sentiment entre tècnic i jugador va
simbolitzar el dolor d'aquella nit.
La lesió a
París el 2013, que va ser l'inici d'un seguit de recaigudes que el van
perseguir durant pràcticament un any, va tornar a fer reviure l'amargor
del 2006. No estava bé al camp, tampoc allunyat de la gespa. Se sentia
perseguit per Hisenda, i va viure les primeres tensions amb l'afició
arran d'un incident amb el seu pare i un altre amb el seu germà i un
grup de seguidors. No es divertia i va arribar a
confessar
a les seves persones de confiança que abans de ser xiulat, marxaria del
Camp Nou: "No vull ser un nou Ronaldinho". Fins al punt que Messi va
dir prou. El dissabte 19 d'abril, uns dies abans de la mort de Tito
Vilanova, l'argentí i el que havia estat el seu tècnic es van trobar, a
petició de Josep Maria Bartomeu. La conversa va durar més de dues
hores, gairebé fins a les 11 de la nit del dia abans d'un
Barça-Athletic. Messi va reconèixer que tenia decidit marxar, que no
estava a gust amb l'equip. En la conversa va aparèixer l'exemple de
Ronaldinho i el temor de ser xiulat al Camp Nou. Tito li va deixar clar
que s'equivocava i el va intentar convèncer perquè canviés d'idea. Ho
va aconseguir. Per Leo Messi, Tito Vilanova va ser una figura molt
important, de fet, Aureli Altimira, un dels integrants de l''staff'
tècnic, recorda "la seva sincera preocupació quan preguntava per l'estat
de salut del Tito".
El seu germà Rodrigo lamenta,
precisament, el front obert amb Hisenda, el "pitjor" d'aquests 10 anys a
Barcelona com a professional. "L'han condemnat a nivell mundial sense
que ell fos conscient del que passava", explica. Messi està imputat per
un presumpte frau a Hisenda, i ell, asseguren els que l'envolten, no
era conscient dels entramats societaris que ara està investigant la
justícia. Ha estat el pitjor capítol d'una dècada prodigiosa que va
començar molt amunt, a la muntanya màgica de Montjuïc.
