El millor ambaixador de Catalunya
«Des que Pep Guardiola es va capbussar en el mar casteller la setmana passada, els de l’ambaixada espanyola el busquen»
Gemma Terés | ND 17/06/2014 a les 00:01h
Quan, després del discurs en alemany a la plaça d’Alexanderplatz,
a Berlín, es va deixar preguntar als periodistes, les indicacions eren:
una pregunta en català i una en alemany. Quan va tocar el torn dels
alemanys, es va fer un silenci. Sí que hi havia un parell de fotògrafs
d’agència, però cap periodista lletraferit que volgués preguntar-li a
l’entrenador del FC Bayern, fora del context esportiu. La primera
sensació va ser que el que havia de ser una acció castellera per
internacionalitzar el procés sobiranista havia quedat, un cop més,
limitada al cercle ja conegut de catalans expatriats nostàlgics.
Hores després, però, les redaccions alemanyes despertaven
i feien ploure titulars en què es mullaven: "independència", "Catalunya
independent", "Guardiola dóna suport a la consulta sobiranista",
"castells per a la democràcia", "Catalunya lliure", "Pep Guardiola es
manifesta a Berlín". Sembla, per tant, que el missatge que es pretenia
llençar sí que ha arribat. Fins i tot els mitjans més modestos deixaven
en Pep al titular, cosa que convertia l’article en un ganxo per a la
majoria dels lectors, sobretot els futboleros, i n’assegurava la
posterior lectura, fos a fons o en diagonal: "Què fa en Pep a Alex?",
"Pep Guardiola surt al carrer per Catalunya". Aquests dies post diada
castellera internacional, però, també hi ha hagut alguna capçalera
alemanya despistada que ha confós la voluntat nacional amb l’autonòmica:
"En Pep lluita per l’autonomia dels catalans".
En general, però, passada la ressaca castellera berlinesa, el
regust a nivell de ressò és molt millor que el del primer tast. Més
enllà de la premsa, aquests dies han estat diverses les persones que han
tret el tema Guardiola com a excusa per parlar de la independència,
gent amb qui abans mai havia parlat de política; ha estat més d’un el
qui, de sobte, s’ha adonat que el procés sobiranista va de debò. Falten,
però, més articulistes alemanys o que escriguin en alemany autoritzats
que escriguin sobre el 9N. Ara que ja s’ha jugat a la carta segura d’en
Guardiola, cal mantenir el debat, cal mantenir la presència als mitjans
per a que no sigui una flor d’un dia.
A nivell diplomàtic català, fa dies que s’han desplegat totes les armes
i artilleria disponibles per disparar el missatge cap a l’exterior... i
des de les ambaixades espanyoles també hi ha activat l’escut
antimíssils i es multipliquen els contactes i participacions en actes de
persones influents en els móns polític, econòmic i industrial. La veda
està oberta: els uns afirmen, els altres neguen; els uns ataquen, els
altres contraataquen. Des que en Guardiola es va capbussar en el mar
casteller la setmana passada, els de l’ambaixada espanyola el busquen.
També volen abraçar-lo, i parlar-hi. Mai fins ara havia tingut percebut
tan forta aquesta lluita per guanyar-se l’opinió pública alemanya.
Però sí que des del primer moment en què es va anunciar que en Pep
havia triat Munic, se sabia que només algú amb la seva personalitat
podia convertir-se en l’autèntic ambaixador català a Alemanya. I els de
l’ambaixada, ara ho han comprovat. Amb el discurs post castells, els
alemanys han picat l’esquer... o com a mínim, l’han tastat. En Pep ara
s’ha mullat del tot. Esperem que en els propers encontres amb la premsa
pugui tornar a tematitzar-se, algú en recuperi la pregunta. El 9N cada
cop serà més proper, per tant, les oportunitats per actualitat
teòricament augmentaran. Creuem els dits per a què el FC Bayern no perdi
massa i en Pep sigui per als alemanys l’entrenador que ha guanyat la
Bundesliga i la Copa Alemanya, no pas el que va deixar el FC Bayern fora
de la Champions... davant del Real Madrid.
Autor
Gemma Terés
Va
néixer a Granollers el 1982. Des del 2004, viu i exerceix com a
periodista, reportera internacional i consultora a Berlín, ciutat que la
va captivar prou com per deixar-ho tot per ella. Ha treballat per a
premsa, ràdio i televisió catalanes, espanyoles, alemanyes i
llatinoamericanes des d'Alemanya i des de l'Europa de l'est, regió en
què està especialitzada. Mare de dos nens, actualment és la corresponsal
de Catalunya Ràdio a Alemanya, i escriu contes, narracions i poemes. El
seu pis berlinès és un oasi catalano-rus en una capital, Berlín, que ho
és tot menys Alemanya. Més visions personals d'Alemanya i l'Europa de
l'est a:
http://gemmateresarilla.wordpress.com i
http://gemmatereseuropadelest.wordpress.com
A Twitter:
@GemmaTeres
